L’ExpoBages és la fira multisectorial de referència de la Catalunya Central. Al llarg de la seva trajectòria, la primera edició és de 1981, l’Expobages ha fet d’aparador de l’activitat econòmica de Manresa i el Bages, i ha tingut un paper destacat en la dinamització industrial i comercial al conjunt de la Catalunya Central. S’ha mantingut ininterrompudament des de l’any 1981. La fira Expobages sempre s’ha celebrat al mes de maig i coincideix amb la Fira de l’Ascensió.

Manresa abans de l’Expobages de 1980: els intents fallits dels 70

El llibre de Josep Camprubí Les fires a Manresa (1901-1980) és una obra cabdal per entendre la història comercial de la ciutat de Manresa del segle XX. La fira simbolitzava l’èxit del desenvolupament de la indústria de la ciutat de Manresa i la comarca del Bages dels anys 60, i els avanços en el comerç derivats de l’augment de la renda per càpita. A principis de la dècada dels anys 70, l’economia es va estancar i es van intentar organitzar fires de mostres anuals a Manresa amb un èxit dispar. Amb tot, es van organitzar fires com la de 1974 i la de 1976 que resultaren ser un fracàs per l’organització. Posteriorment, els anys 1978 i 1980, es van celebrar mostres de Càmping i Lleure prèvies a l’Expobages.

Expo83
Els anys 1981 i 1982 es fan les Expos en uns locals cedits per la Caixa d’Estalvis de Manresa, al Passeig de Pere III, tocant a la zona de la Bonavista. A la fotografia, l’accés a l’Expobages de 1983. Fotografia: M. Sánchez. Arxiu Manolo Sánchez.

Comença l’ExpoBages

La Cambra de comerç i indústria de Manresa, encapçalada per Josep M. Calmet, va reprendre l’activitat firal i, després de la celebració de les mostres de Càmping i Lleure, l’any 1981 -que coincidia amb els 75 anys de la cambra- es va organitzar l’Expobages, dirigit per Valentí Roqueta i coordinat per Florenci Freixas. L’historiador Josep Camprubí en va ser el creador del nom, i també de l’obra La dinàmica firal a Manresa (1981-1992), que es presentaria el dia 21 de maig de 1993 davant el conseller d’Economia i Empresa, Macià Alavedra, que presidia la inauguració de la tretzena ExpoBages.

A principis dels anys 80, l’ambient econòmic i empresarial de la ciutat de Manresa no convidava a fer gaires fires. Per acabar-ho d’adobar, la situació social era crispada. Una comissió de fires va actuar sobre aquest panorama per evitar que de nou fos un fracàs, com havia ocorregut els anys 70. Així doncs, l’any 1982 la mostra ja va esdevenir anual i es va formar el Patronat de la Fira de Manresa, amb l’Ajuntament, la Caixa d’Estalvis de Manresa, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de comerç i indústria de Manresa. La seva consolidació va ser ràpida, i l’any 1983 ja es va començar a planificar la construcció d’un nou equipament per encabir aquesta fira. El projecte responia a la iniciativa de la cambra de comerç, i tenia acceptació per part de l’ajuntament de Manresa així com d’altres entitats locals i comarcals. Es volia buscar un nou equipament que fes de “marca” de la fira.

El nou Palau Firal

L’ExpoBages de l’any 1986 va ser especial perquè, per primera vegada, arribava en un nou edifici ubicat als afores de la ciutat de Manresa. La fira de mostres per excel·lència de Manresa i comarca es traslladava al barri del Guix en la seva sisena edició i estrenava el nou Palau Firal de la ciutat, d’on ja no es mouria en les següents edicions. El recinte, obra de l’arquitecte Josep Maria Esquius, tenia com a principal virtut la seva construcció modular en forma de creu grega, que permetia dividir-lo en diferents pavellons i adequar-los amb facilitat a les necessitats de cada mostra. La curiositat de molts manresans i manresanes va fer que fins a pocs moments abans de tancar la fira continués entrant gent per veure la nova infraestructura.

L’obra va tenir unes despeses elevades per un ajuntament que no podia permetre’s luxes i capritxos. La compra del sòl, les obres d’adequació del terreny i la construcció de l’edifici es van valorar en 250 milions de pessetes, a les quals es van afegir 150 milions més en concepte de costos financers. Calia buscar fonts d’ingressos per efectuar aquesta gran obra. Una gran part d’aquesta inversió va anar a càrrec del Patronat de Fires (65%), però també van ser importants les aportacions de la Generalitat i l’Ajuntament de Manresa, 15% cadascun respectivament i les contribucions, menors, d’altres entitats locals com la Cambra de Comerç de Manresa i la Caixa d’Estalvis de Manresa.

Bibliografia de referència:

  • CAMPRUBÍ, Josep. (1993). La dinàmica firal a Manresa (1981-1992). Manresa

  • CAMPRUBÍ, Josep. (1991). Les fires a Manresa (1901-1980). Manresa

  • D. a. (2006). 1906-2006. La cambra de comerç i indústria de Manresa. Cent anys d’impuls econòmic. Manresa

Més informació:

Fira de Mostres de 1940 i Mercat Exposició de Productes 1957