- Nom del comerç: Llibreria, papereria i impremta Boixeda
- Adreça: Va tenir tres adreces, Baixada dels Jueus, 10; plaça d’Anselm Clavé, 1; i carrer d’Urgell, 3 (cantonada amb el carrer d’en Cirera)
- Data d’obertura: any 1896
- Data de tancament: juny del 2009
- Anys d’activitat comercial: 113
Aquesta memòria oral del que va ser la Llibreria Boixeda de Manresa es pot fer gràcies a la besnéta del fundador del negoci, Esperança Serra. Ella va tancar definitivament la persiana de la botiga i va guardar molts records de les generacions que la van precedir. Entre aquests, un àlbum de fotos que va completar meticulosament el seu avi fins als primers anys 60, i que recull gran part de la història d’aquesta antiga llibreria manresana. Per això, en aquesta ocasió, la memòria oral d’aquest comerç ha deixat pas a la memòria visual. Amb tot, l’Esperança ens ha explicat unes quantes coses que tot seguit resumim.
El negoci el va obrir l’any 1896 en Josep Boixeda Medina, nascut a Vic. Va adquirir un taller d’impremta a la Baixada dels Jueus, número 10, juntament amb un soci, Josep Burés Escaler, i van fundar “Burés i Companyia”, primer nom de la Llibreria-Impremta Boixeda.
Al cap de pocs anys es traslladen a un taller més ample, on actualment hi ha la plaça d’Anselm Clavé, malgrat que aleshores, principi del segle XX, es deia carrer d’Urgell. El taller estaria ubicat on actualment hi ha la Farmàcia Comas (plaça d’Anselm Clavé, 1), i va prendre el nom de “Imprenta del Comercio”. Esperança Serra guarda documentació en la qual hi consta que el seu besavi adquireix aquesta raó social com a soci únic l’any 1907.
En Josep Boixeda Medina triga 4 anys a renovar el que era ja el seu negoci: l’amplia, el trasllada a la que seria la seva ubicació definitiva, i li canvia el nom: l’any 1911 inaugura la “Libreria, Papeleria e Imprenta Boixeda” al carrer d’Urgell, número 3, cantonada amb el carrer d’en Cirera. En aquell edifici, a més, hi viuria amb la seva família al pis principal, una casa en la qual també hi van viure les generacions posteriors que van heretar el negoci.
El fundador es va casar amb la Tomasa Griñó Fabregat, de Miravet (Ribera de l’Ebre). Va morir el 1919, i és de suposar que va ser el seu fill qui es va fer càrrec del negoci. Era en Ramon Boixeda Griñó, l’avi de l’Esperança Serra, la nostra interlocutora, i autor de l’àlbum de fotos. L’avi Ramon va néixer el 1884 al carrer de Vilanova de Manresa. El 1916 es va casar amb l’Esperança Valls Martí, de Manresa (1886-1952). Van tenir dos fills, la Paquita i l’Ignasi, que seria el que exerciria l’ofici d’impressor, mentre la Paquita s’ocuparia més de la botiga, juntament amb la seva mare. L’avi Ramon feia les tasques de gerent del negoci.
En aquestes fotos dels anys vint del segle XX, podem veure com era la impremta: hi havia una sala de composició, la sala de Minerves (que eren el tipus d’impremtes més populars durant els anys vint i trenta del segle XX), i la sala d’enquadernació. A les parets es poden veure alguns dels cartells que s’imprimien (Fotografia: Arxiu família Serra Boixeda).
L’avi Ramon va morir a primers dels anys 60, molt poc després de completar l’àlbum de fotos que reproduïm aquí. L’Ignasi moria una mica abans que el seu pare, amb poc més de 40 anys.
L’àlbum recull fotos des de la primera dècada del segle XX fins al 1961
Les primeres fotografies les devia encarregar el seu pare, el fundador, però la majoria es van fer per la mateixa iniciativa del Ramon Boixeda. En els primers anys vint del segle passat va fer retratar el taller d’impremta i el personal que hi treballava, juntament amb dos periodistes d’alguns dels diaris que s’imprimien al taller.
Segons ens explica l’Esperança Serra, l’establiment es va dedicar des del principi a dur a terme tasques d’impremta, que, al llarg del segle XX, eren moltes. Una de les més importants, per abundants, eren els cartells, ja que era la manera més eficaç de fer assabentar la població d’esdeveniments. A més, eren el principal mitjà del que coneixem avui com a “publicitat”.
Al taller es componien i s’imprimien cartells, targetes i targetes grans, postals, quaderns de factures i albarans, sobres i cartes i, fins i tot, accions. A més, la família creu que també s’hi van imprimir durant diferents èpoques els diaris “El Pla de Bages” (1904-1937), durant la primera dècada del segle XX, “La Reforma” (1913-1920), i “El Dia” (1929-1938), durant els anys 30. La impremta va estar en actiu fins a mitjans dels anys 70.
El que sí que podem assegurar per les fotos que va guardar en Ramon Boixeda és que durant aquests primers anys del segle XX participava en totes les mostres, exposicions i fires que es feien a Manresa. També sabem que adquiria les novetats que sortien al mercat i que aprofitava l’aparador per a fer-ne una sonada publicitat, com les novetats de les plomes estilogràfiques, o de les primeres màquines d’escriure. Es presentava als diversos concursos d’aparadors que es feien a Manresa i en més d’un va obtenir una menció.
També podem deduir a partir de les fotos que la Festa del Llibre era un gran esdeveniment a Manresa durant el segle XX, fins a la Guerra Civil. Les imatges mostren molts manresans mirant encuriosits la parada que muntava la Llibreria Boixeda al llarg del carrer Urgell.
A Ramon Boixeda li va anar bé el negoci, almenys fins que va esclatar la Guerra Civil, ja que l’any 1934 va assumir una costosa remodelació de la llibreria-impremta, revestint la façana de marbre, un material car, i l’interior d’expositors, prestatges i mobiliari de fusta massissa, una decoració que encara avui dia es pot apreciar tant a l’exterior com a l’interior de l’establiment (actualment llogat per la Rellotgeria Font).
1936: l’últim Dia del Llibre
L’àlbum de l’avi Ramon recull l’última foto que va fer de la Diada del Llibre abans de l’esclat de la guerra. És l’any 1936 i apunta a ploma: “L’any de més èxit”.
El de més èxit i l’últim en el qual l’avi Ramon va recollir fotografies al seu àlbum, amb excepció d’una imatge d’una fira de mostres del 1940. Reprèn l’activitat a l’àlbum per la Diada del Llibre del 1951, quan se suposa que es va poder tornar a celebrar aquesta festa. A la imatge es pot llegir: “Día del libro”.
En acabar la guerra, les fotografies sobre esdeveniments del negoci es reprenen l’any 1951, tal com hem esmentat. Bàsicament són imatges de les fires, exposicions i concursos d’aparadors en les que hi participa la llibreria.
El negoci va estar dirigit per Ramon Boixeda fins a la seva jubilació. Mentrestant, però, els seus fills també s’hi van implicar. L’Ignasi Boixeda era l’impressor, com hem dit. I la Francesca (Paquita) Boixeda, en casar-se el 1946, va entrar-hi a treballar juntament amb el seu marit, Antoni Serra.
La seva filla, l’Esperança Serra, va estudiar el Batxillerat i després Secretariat, però com que quan va complir 15 o 16 anys també va entrar a treballar al negoci familiar, estudiava de nits.
Ella es va fer càrrec de la llibreria-papereria quan el seu pare es va jubilar, tancant així aquest vessant del negoci.
La llibreria-papereria Boixeda va tancar el 2009, quan l’Esperança Serra es va jubilar. Els locals estan llogats per una coneguda i també antiga la Rellotgeria Font de Manresa, que no ha modificat ni l’exterior ni l’interior de l’establiment.
Entrevista feta per Zara Morales Valle el març del 2018.
Apugem la Persiana 
Jo vaig tenir el goig de treballar-hi entre els anys 1967 i 1970, hi havia d’encarregat un dels millors impressors de Manresa, era maticulós i sabia ensenyar molt bé als aprenents, no fa pas gaires anys que va morir jo vaig fer xerrades amb ell fins els darrers dies.
Va ser una bona experiència i ara una il·lusió haver treballat a l’impremta Boixeda.
M'agradaLiked by 2 people
Hola, Amat Josep Mas,, estem molt contents que hagis pogut recordar els teus anys de professió a la Llibreria-Impremta Boixeda amb “un dels millors impressors de Manresa”. Part de la nostra feina és mantenir en la memòria els grans comerços de la ciutat. Li passarem el teu comentari a l’Esperança Serra, n’estarà molt contenta! Gràcies per escriure’ns, arreveure!
M'agradaM'agrada
Jo vaig néixer l’any 1942 al carrer d’Urgell 3, es a dir que va fer part molt important de la meva vida la llibreria, l’impremta i tota la família Boixeda, començant per l’avi Ramon, l’àvia Esperança, l’Ignasi, la Paquita, l’Antoni i naturalment l’Esperança Serra i Boixeda. Encara ara, amb 75 anys, dels que en porto gairebé 50 a Suïssa, no put oblidar mai el profund contacte amb la família Boixeda, que va marcar tota la meva infància i part de la joventut. Gràcies Esperança per totes les informacions que has donat per l’article. Records de Suïssa estant.
M'agradaLiked by 1 person
Benvolgut Ramon, parlarem amb l’Esperança Serra i li direm que ens has escrit, i li parlarem dels teus records. Estem segurs de que li farà molta il·lusió. Ens fa molt feliços que puguis seguir-nos des de Suïssa, i que els nostres escrits et facin reviscolar les teves vivències a Manresa. Ja saps que per a qualsevol altre cosa ens tens al teu servei, a través d’aquesta finestra oberta a la Manresa de fa uns anys. Salutacions cordials!
M'agradaM'agrada
Gràcies Zara. Seguirem en contacte. Una abraçada
Ramon Boixet
M'agradaLiked by 1 person
Hola Esperança, soc el Francesc Rosas, jo vaig entrar a treballar a l’impremta l’any 1950. Tu eres molt petita però fèiem molta broma, i encara avui -jo ja molt gran- encara conservem una bona amistat. Va ser molt enriquidor estar a casa teva aquells anys. Hi vaig estar molt bé, i sobretot amb la teva àvia Esperança, la teva mare, la Paquita, i el teu oncle, l’Ignasi. Allà vaig aprendre a fer d’impressor, ensenyat per uns bons mestres que estaven a casa teva, i m’ha permès dedicar-me tota la vida a fer aquesta feina. Suposo que soc el més gran que queda dels que varem treballar a la impremta Boixeda, però va ser un plaer estar-hi i content que hagis fet aquesta recopilació del que va esser un dels establiments més coneguts de Manresa. Rep una abraçada del qui et tibava les cues!! érem tan jovenets…
M'agradaLiked by 1 person
Hola Francesc Rosas, és molt bonic el teu comentari! Anirem corrents a l’Esperança a ensenyar-li, li portarà bons records! Sabem que el seu oncle i el seu germà eren uns pioners i dels millors impressors de la comarca, i ens alegrem que aquesta fóra finalment la teva professió gràcies a ells. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Soc en Josep Mas, ja fa molt de temps que vaig treballar a casa vostra, llavors com bé diu la Zara, que la recordo, vaig treballar amb un dels millors impressors de Manresa, el Sevi Juvells i també el Francesc Rosas, vaig tenir el plaer de veure’l i parlar gairebé fins que el vent se l’endugué. Van ser uns anys molt bonics fins que l’obligació se’m va endur al diari Manresa. Et recordo Esperança, també a la Paqui, la teva mare i el teu pare Serra. Malgrat tot, durant 59 vaig fer d’impressor i sempre dins la ciutat de Manresa. Molts records. Ara estic jubilat.
M'agradaLiked by 1 person
Hola, sóc Joaquim López i vaig començar a treballar a Impremta Boixeda d’aprenent quan tenia 15 anys, aquest fet em va canviar la vida ja que vaig descobrir que hi havia un altre idioma que no fos el castellà, influència de l’època i de la meva ascendència, els meus records d’aquelles dates són d’una bona relació entre treballadors i gerència, sr. Serra i sra. Paquita, vaig trobar-me molt a gust i vaig aprendre l’ofici de mans del sr. Eusebi i del Josep Mas, gràcies a ells i a les seves ensenyances he fet d’impresor tota la meva vida fins l’hora present que ja estic jubilat, gràcies per aquests moments de recordança.
M'agradaLiked by 2 people
Joaquim, moltes gràcies pel comentari que has fet arribar. I gràcies per deixar testimoni de la teva vocació que, pel que sembla, va començar a la Impremta Boixeda.
M'agradaM'agrada
Soc Amat Josep Mas, estic molt content de la vostra memòra, m’agradaria moltísim poder retrobar-nos, qu sap quan, tot a canviat tant. La imprenta sempre serà un receord molt profunt per a mi. Valoro la vostra memòria.
M'agradaM'agrada