Publicat en Carnisseria

Carnisseria FAINÉ

  • Nom Comerç: Carnisseria FAINÉ          
  • Adreça: Carrer Born, 6                            
  • Activitat: Venda de carn de vedella i xai.
  • Data obertura: 1911           
  • Data tancament: 2012   
  • Anys d’activitat comercial: 101
L’entrevista la fem a la IRENE ROCA FAINÉ, nascuda a Manresa l’any 1944, tercera generació de carnissers de la família Fainé. La carnisseria va lligada a la història familiar. Han estat 101 anys d’activitat comercial, en què la carnisseria centenària va anar passant de pares a fills. A l’entrevista, ens explica els orígens de l’establiment, que va estar ubicat al bell mig de Manresa, al carrer del Born, i que ara fa quatre anys que va tancar portes.

ELS ORÍGENS

La Carnisseria Fainé del carrer del Born número 6 la va obrir, el 1911, en JOSEP FAINÉ MIQUEL (1887-1966), juntament amb la seva esposa IRENE GRAELL FONT (1888-1976).
La Carnisseria Fainé tal com era quan la van obrir el 1911. Al taulell, Irene Graell, dreta; al centre de la foto, en Josep Fainé. A la dreta, un ajudant, i davant del taulell, unes clientes. Foto: Arxiu família Roca Fainé.
El pare d’en Josep Fainé ja tenia un corral i una carnisseria a Sant Joan de Vilatorrada, al carrer del Pont. Ell treballava a la carnisseria del pare, que és qui li va ensenyar l’ofici. Quan es va casar amb la Irene Graell, van decidir venir a viure a Manresa i muntar la seva pròpia carnisseria. Es dedicaven, principalment, a vendre xai i vedella. Compraven els bens i els engreixaven en un corral que tenien a davant de l’antic escorxador de Manresa, a l’actual plaça Bages. El Josep i la Irene treballaven tots dos a la botiga. Van tenir dues filles, Antònia (1910-2007) i Lluïsa (1913-?). La gran, l’Antònia, va anar a ajudar a la botiga dels pares i la filla petita es va dedicar a l’estètica. ANTÒNIA FAINÉ GRAELLS (1910-2007) es va casar amb CLIMENT ROCA LLOBET (1908-1990) el 1931. En Climent Roca provenia del Borràs (Castellbell i el Vilar), on els pares d’ell tenien una botiga de queviures, on hi treballava. Quan es van casar, van fixar el domicili a Manresa. Com que en Climent tenia experiència comercial, es va incorporar a treballar a la carnisseria. El seu sogre, Josep Fainé, li va ensenyar l’ofici. El matrimoni va tenir cinc fills, Josep (1932), Mercè (1935), Joaquim (1938), Irene (1944) i  Xavier (1950).

LA GUERRA CIVIL

Quan va esclatar la guerra civil, ja havien nascut els fills grans, Josep (1932) i Mercè (1935). En Climent va ser mobilitzat i va anar al front a Pamplona. Mentrestant, a Manresa, la carnisseria va ser confiscada. A l’avi, en Josep Fainé, el venien a buscar els militars per tal que sacrifiqués els xais per al consum dels soldats. El portaven a l’escorxador i de l’escorxador a la botiga per tal de tallar les peces. Entremig, si podia, s’amagava algun tall per poder alimentar la família. A casa hi havia els avis, una tieta, l’Antònia, amb els seus dos fills, i una noia que els ajudava.  A vegades, aquests talls els canviava per farina o algun altre aliment necessari. El pare va tornar del front en acabar la guerra i van continuar amb el negoci.
Foto de la renovació de la carnisseria el 1948, on hi ha Josep Fainé, Irene Graell i Climent Roca al taulell, dret. Al costat, Antònia Fainé. Foto: Arxiu família Roca Fainé.

EVOLUCIÓ DEL NEGOCI

A la botiga hi treballaven les dues generacions i la vida familiar tenia con a principal escenari la botiga. De ben petits, els nens ja hi voltaven i quan van créixer de seguida van ajudar els pares i l’avi. La Irene explica que va aprendre l’ofici del seu avi, ell era “el puntal” de la carnisseria.
En Jose Fainé Miquel. Foto: Arxiu família Roca Fainé.
El fill gran, en Josep, va començar a treballar a la botiga, anant a l’escorxador. Més tard, quan va obrir MAFRICA el 1963, en Josep va anar a treballar-hiAbans, però, els xais els engreixaven i mataven ells. La Irene recorda com el seu pare i el seu germà anaven a l’estació de Renfe a descarregar els xais. Aquests arribaven de Sigüenza i els portaven pel mig de Manresa fins al carrer Barcelona, per tancar-los al corral. Dels cinc germans Roca Fainé, la que es va quedar a treballar a la botiga va ser la Irene. Entre els anys 50 i 70, van arribar a tenir sis botigues més, a les quals servien el tall. Algunes d’aquestes botigues les administraven ells i altres només els servien la carn. La Irene recorda que havia treballat en alguna d’aquestes botigues quan faltava alguna persona.
Segell de la Carnisseria Fainé. Sembla ser que formava part d’una auca sobre el comerç. Arxiu família Roca Fainé.

El 1958, els pares, en Climent i l’Antònia, van fer un viatge a Alemanya. Allà van descobrir  les hamburgueses. Van tornar amb una màquina per fer-les. Van ser els primers a fer hamburgueses a Manresa i es va convertir en la seva especialitat. La Irene recorda que aquesta màquina les feia d’una a una. Més tard, es van anar modernitzant, però sempre mantenint el toc personal que les feia úniques.

Al principi, només les feien de vedella. Amb el temps, en van fer d’altres tipus de carn, com el pollastre i el xai. També amb diferents condiments, com all, ceba o formatge. De totes maneres, la Irene recorda que la de vedella “sempre va ser l’estrella”.

Van ser anys de molta activitat i molt treball.

Façana de la botiga (1960). Foto: Arxiu família Roca Fainé.
 
El pare, a part de treballar a la botiga, va compaginar, entre 1955 i 1961, la feina de la carnisseria amb la de tinent d’alcalde i regidor d’esports (ell havia jugat a futbol, amb el Manresa i el Sabadell a primera, i amb la Selecció de Barcelona). Com que no tenia temps, aprofitava les hores del migdia i del vespre, quan la botiga estava tancada. Fins i tot, venien a la botiga a demanar-li per assumptes relacionats amb la feina de regidor, especialment, per la campanya de Reis.
Climent Roca Llobet i Antònia Fainé Graells, en les seves bodes d’or el 1981. Foto: Arxiu família Roca Fainé.

REFERENTS MANRESANS DE L’ÈPOCA

El pare va ser al Gremi de Carnissers. Recorda altres coetanis, com el Badia (carrer del Born), Prat i Buch (Plana de l’Om) i Jener (Carrer de Sant Miquel).

DARRERA GENERACIÓ

Quan la Irene es va incorporar a la botiga, a cap de poc temps ja es va obrir MAFRICA. Van deixar d’engreixar i matar els vedells i els xais a l’escorxador. Llavors, el gènere el compraven a MAFRICA. La Irene va introduir altres carns, les mandonguilles, els farcellets i plats preparats, com els canalons i la lasanya.
Etiqueta daurada (anys 90).  Arxiu família Roca Fainé.

Més tard, amb el tancament de Casaramona (febrer de 2000), la botiga de queviures que hi havia al mateix carrer del Born, la Irene va a passar a tenir les especialitats i serveis que oferien ells. També va incorporar una dependenta.

Anunci de l’any 2009 en el blog que van crear. Imatge de la botiga de la part de comestibles. Foto: Arxiu família Roca Fainé.

Preguntada per com li va afectar la crisi de les vaques boges (2004-2005), explica que la crisi no la va afectar gaire, perquè tenia una clientela fixa que confiava en ella.

La Irene va tenir quatre fills, el Xavier (1966), la Irene (1968), el Carles (1969) i l’Anna (1973). Com abans, la vida es feia al voltant de la botiga. Els fills de la Irene encara recorden la celebració dels aniversaris a la rebotiga quan tornaven d’escola.

L’any 1985, el pare, en Climent Roca, va plegar, i la Irene portava sola la botiga, per la qual cosa va agafar una altra dependenta. La dependenta que més anys va ser a la botiga va ser l’Anita.

Els fills de la Irene Roca Fainé, el Xavier, la Irene i l’Anna, van aprendre l’ofici i la van ajudar a la botiga en algun moment. En els darrers anys, la seva filla, Irene Fernández Roca, havia agafat la direcció de la botiga i assegurava la continuïtat del negoci. Fins i tot, l’havia començat a ensenyar a la seva néta gran, la Sara. Però la botiga va tancar i ja no van continuar amb l’ofici.

Irene Roca Fainé, l’any 2012. Foto: Roger Junyent (Regió7).

TANCAMENT

El tancament es va produir fa quatre anys, el 2012. El sentiments, altrament, estan molt vius, i el seu record encara li crea malestar. En certa manera, el tancament va ser forçat per alguns aspectes de la normativa i condicions tècnico-sanitàries de les carnisseries, que l’obligaven a fer unes obres importants que no podia assumir. Ens explica que una inspecció municipal va detectar que faltava fer unes modificacions per complir la normativa actual, en concret, col·locar unes aixetes d’aigua calenta i freda  darrere el mostrador. L’establiment era de lloguer i aquestes modificacions, atès que eren en un edifici vell, requerien una important inversió. Com que el contracte d’arrendament estava a punt d’expirar, la Irene va intentar poder mantenir l’establiment obert fins la finalització del contracte; però, finalment, no va poder ser així. El febrer de 2012 va tancar la carnisseria centenària. La va obrir l’avi de la Irene i hi van aprendre l’ofici quatre generacions de la família Fainé.
Els cinc germans Roca Fainé. D’esquerra a dreta, Xavier, Irene, Joaquim, Mercè i Josep. Foto: Arxiu Família Roca Fainé
Entrevistes realitzades: 11 de juliol  i 5 d’agost de 2016.
  • Revisió de text: Sílvia Berengueras Gómez
  • Montse Jàndula Noguera

 BIBLIOGRAFIA

  • CAMPRUBÍ I PLANS, Josep. Fàbriques i empreses II. 4 anys de reportatges a Regió 7, 1994-1997. Manresa, 1998
  • JUNYENT, Roger. “La normativa sanitària força el tancament de la centenària Carnisseria Fainé”, article publicat a Regió7, 2 de febrer de 2012.
Anuncis

Autor:

Llicenciada en Antropologia Social i Diplomada en Treball Social.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s