Publicat en Pastisseria

Pastisseria ANDREU

  • Nom del comerç: PASTISSERIA ANDREU
  • Adreces a Manresa: Galceran Andreu, 5 (1959-1964); carretera de Cardona, 33 (1964-1998); Galeries Manresa Centre (1981-2000)
  • Activitat: Pastisseria, bomboneria, pastisseria salada i  xarcuteria
  • Data d’obertura: 1959
  • Data de tancament: 31-03-2000
  • Anys d’activitat: 41

Entrevistem el Joan Andreu Gil (24-6-1924) i la Roser Campdepadrós Nogué (06-5-1934). M’impactaren del Joan Andreu dues coses: Primer, quan m’acomiadava de l’entrevista em va demanar si m’agradaven els bombons i llavors, dirigint-se a la cuina de casa seva, em va ensenyar una batedora i estris amb els quals encara elabora pastissos i bombons per les festes familiars; em va transmetre, a la seva edat, 91 anys, la il•lusió innata per la pastisseria, que no ha perdut. I en segon lloc, el que sovint ha comentat als fills, que “no et pots quedar amb el vestit de la primera comunió”, no et pots estancar, ans al contrari, sempre pots continuar aprenent, creixent i millorant.

Els orígens

Furgoneta de la Pastisseria Andreu. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós

El Joan Andreu i la seva esposa Roser arriben a Manresa l’any 1959, tots dos nascuts a Montblanc (La Conca de Barberà). Primerament s’havien establert al carrer Riber de la seva vila. El Joan pertany a la quarta generació d’una família de pastissers, ca l’Adrogueret o Pastisseria Andreu del carrer Major, 55, de Montblanc. El Joan recorda que va estar 14 anys a la pastisseria Torrents de Tarragona, llavors a la Rambla, on casualment tingué com a mestre pastisser Josep Miró, que havia treballat a la pastisseria Ribera del carrer Sant Miquel de Manresa.

Ens expliquen la Roser i el Joan que l‘any 1959 s’estableixen al carrer Galceran Andreu, número 5. A l’inici posaren el nom de Pastisseria la Seu al negoci, però un nou rector els posà pegues i van canviar-lo per Pastisseria Andreu. L’obrador el tenien més avall, al número 9 del mateix carrer. Començaren com a colmado (botiga de barri que venia de tot), i quan van poder tenir un permís especial que es necessitava per a pastisseria van anar introduint aquesta activitat. Així, de mica en mica es van anar donant a conèixer fins a fer-se bona clientela. Quan començaren el negoci eren anys d’estretor econòmica, ens trobem al final del primer franquisme (1939-1959); llavors el que ara anomenem Barri Antic, sobretot el carrer Sant Miquel i la Plaça, era el centre comercial i de població de la ciutat. En aquest emplaçament s’hi van estar fins al 1964.

Trasllat a la carretera de Cardona

El creixement econòmic dels 60 i 70 va propiciar el creixement dels comerços i també de la pastisseria. Així l’octubre de 1964 la Pastisseria Andreu fa un salt empresarial i comercial i s’instal·la a la carretera de Cardona, número 33. Des d’aquest nou local, més ampli i cèntric, i gràcies a la tenacitat i l’estima per l’ofici, el negoci arrelà progressivament.

Segona botiga

                                 

Interior i exterior de la pastisseria a les galeries comercials Manresa Centre. Fotos: Arxiu família Andreu Campdepadrós
Més tard, l’expansió afavorí  l’obertura, el 1981, d’una nova botiga a les galeries comercials Manresa Centre, és a dir, en una de les zones més comercials de la Manresa dels 80. El negoci arribà a tenir uns 15 treballadors. Entre 1981 i 1998 mantingueren els dos locals oberts, i la botiga de les galeries Manresa Centre romangué oberta fins a la jubilació, l’any 2000.

Especialitats

Pastís de llagostins. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós

                                     
En pastisseria salada va aportar innovacions amb combinacions molt suggerents. Foren uns dels primers a oferir serveis de “lunch”, el que ara anomenaríem “càterings”, és a dir, àpats per a celebracions, empreses, inauguracions, etc. Introduïren primer pizzes, entrepans i croissants farcits, que anaren ampliant imaginativament en productes de diari com la “boina” (un entrepà rodó de dos pisos amb embotit, enciam, tomàquet, ou dur, etc.), el biquini cremat…, i altres de dia festiu, com els diversos tipus de tortada salada (salmó, rap, tonyina, llagostins…, combinats amb verdures o fruites vermelles); pizzes llargues de samfaina, bacó, gambes, etc.; canapès diversos (foie, pernil ibèric…), minicroisants i minibrioixos farcits, pastes de còctel… Les diverses combinacions o discrets tocs de dolç a la pastisseria salada oferien un contrast diferent que llavors sorprenia. Aquesta especialització en salat més endavant els portaria a la pizzeria.

Productes de pastisseria salada, a la botiga de les galeries comercials Manresa Centre. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós
En pastisseria dolça, la tradició de diari (coques, croissants, ensaïmades, brioixos, el “negrito”, el “bollo de l’estudiant”…), de festiu (tortells, lioneses, braços, tortades, rebosteria, pasta seca, pasta de full…) i de diades (panellets, torrons, mones, garlandes, encenalls…) i celebracions (pastissos de noces…) va conviure amb la novetat de cada moment (plum-cake, púding, mousse, gambeta, “sacher”…).
                                          
Tortada de fruites i crocant
Pastís de Noces espectacular, 1989

El món de la xocolata també va ser un camp on fer volar la imaginació sense descuidar allò tradicional; la van potenciar fins al punt de fer monogràfics de xocolata, com el Festival de la xocolata (amb concurs literari inclòs). Oferien diversos tipus de pastissos de xocolata i trufa, així com bombons, trufes, xocolata desfeta, xocolata a la pedra… També foren pioners a fer per encàrrec algun producte per a celíacs quan ningú no n’havia fet a la ciutat ni se sabia popularment què era. 

A dalt, Festival de la xocolata, i  assortit de bombons. Fotos: Arxiu família Andreu Campdepadrós
Publicitat de les Pedres de la Cova. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós

D’altra banda, les Pedres de la Cova, confit d’ametlla glacejat amb un cruixent, és una especialitat que rep el nom de la Cova de Manresa, en honor a la ciutat que els acollí. Les Pedres tenien el precedent en els Merlets de Montblanc, que en aquest cas prenen el nom de les muralles de la vila. La Roser portà l’organització de les botigues; procurà sempre un tracte comercial acurat amb els clients, professional i pròxim a la vegada. Recorda èpoques de molta feina com la Pasqua amb les mones, per Nadal fent paneres i lots, tasques en què també desenvolupà un vessant artístic. La Roser obtingué la medalla de la verge de Montserrat en el XXVII Homenatge a la Dona pastissera del Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província.

Roser Campdepadrós rebent l’Homenatge a la Dona Pastissera, del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós

Gremi de Confiteria i Pastisseria de Manresa i Comarca

Emblema del Forn de Sant Joan. Foto: Arxiu família Soler Carballeira
Segell del Gremi. Foto: Arxiu família Soler Carballeira

Cal remarcar la importància dels gremis a la nostra ciutat, i com uns han funcionant durant molts anys i altres no han tingut cap cohesió o ni tan sols s’han constituït. Segons Josep Soler Casals (del Forn de Sant Joan), membre fundador del Gremi de Pastisseria i Confiteria de Manresa i Comarca, el gremi es va iniciar quan ell tenia 12 o 14 anys, és a dir, entre 1945 i 1947. El constituïren Joan Massana (Pastisseria Massana del carrer Guimerà), president; Enric Ribera, apoderat, i Josep Soler, secretari. Estaven també associats al Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província. Després que, entre 1950-1952, el sindicat vertical els advertís que la junta s’havia d’escollir per mitjà d’eleccions, uns 15 o 16 pastissers elegiren Josep Soler com a president, però al·legant motius de feina va renunciar-hi en favor de Joan Massana, i ell continuà a càrrec de la secretaria. Alguna de les activitats del Gremi era la formació dels agremiats. En aquest sentit, Soler recorda que un professor convidat de Barcelona va oferir la primera demostració, que es va dur a terme al sindicat (al Passeig).

Progressivament el Gremi s’anà consolidant i anà creixent; es pot dir que des de mitjan anys 60 el grup fou nombrós i cohesionat; estava format per: Azorín, de Súria; Arturo Blaya, de Manresa (Pastisseria el Cigne); Ribera, de Manresa; Antonio Rodríguez, de Manresa (Pastisseria Mallorca); Trulls, de Sallent; Miquel Vila, de Sant Vicenç de Castellet; La Lionesa, de Súria (posteriorment); Josep Soler, de Manresa, secretari, i Joan Andreu, president.

A banda del suport mutu que suposa un gremi, les activitats d’aquesta segona etapa que recorda Josep Soler són de caire divers: formació per als agremiats (fins i tot una demostració a la Sala Loiola, dalt de l’escenari), obtenció dels carnets sanitaris i promoció de la pastisseria. Pel que fa a aquest aspecte, el conjunt d’agremiats van participar en diverses edicions de l’Expobages fent demostracions en directe: elaboraven productes “in situ” que oferien als visitants. Les cases comercials acostumaven a participar-hi aportant la maquinària, i els ingredients els duien els agremiats.

Pastís de celebració familiar. Foto:Arxiu família Andreu Campdepadrós

El Gremi de Pastisseria i Confiteria celebrava la seva festa patronímica per la Verge de Montserrat; tenim notícia a través de la premsa dels actes que va celebrar el Gremi de Barcelona el 1952 (“La Vanguardia” del 6 de maig del mateix any). El Gremi de Manresa i Comarca també feia la seva celebració anual. 

Joan Andreu Gil,  l’any 1988. Foto:Arxiu família Andreu Campdepadrós

L’any 1988 Joan Andreu rebé reconeixements. D’una banda, del gremi provincial de Manresa i, de l’altra, del de Barcelona.

Tancament

Paper d’embolicar de la Pastisseria Andreu
Comiat dels pastissers del gremi de Manresa quan van tancar l’establiment, 31-03-2000. Foto: Arxiu família Andreu Campdepadrós

Els cinc fills del matrimoni Andreu Campdepadrós, Rafel, Pepi, Imma, Roser i Montse, ajudaren en el negoci fent el que calia a l’obrador, la botiga o repartint, però cap s’hi va voler dedicar; escolliren d’altres professions. La botiga de la carretera de Cardona tancà el 1998. L’establiment del Passeig tancà el 31-3-2000 després de 41 anys d’activitat comercial a la ciutat. A banda de l’activitat artesanal, Joan Andreu, associat amb Freisa, de Joan Freixenet i Joan Planas, conduí la secció de pizzes. En aquest sector, el 1995 la família engegà l’empresa Andreu Alimentació, majoritàriament d’elaboració de pizzes, i avui situada al Polígon de Sant Isidre de Sant Fruitós de Bages.  Joan Andreu va ser un artesà amb imaginació; combinà tradició amb modernitat, ofici amb creativitat. Tot plegat, amb la voluntat de sorprendre uns paladars cada cop més entesos i una societat cada vegada més gurmet. Roser Campdepadrós va ser una bona comerciant i administradora. Sense aquesta combinació no hauria estat possible el bon record que va deixar el seu establiment a la memòria dels comerços manresans. Agraïment sincer a Roser Andreu Campdepadrós,  per l’ajuda, la revisió del text i la implicació en la recerca de la botiga dels seus pares.


Entrevistes fetes el 12 de novembre de 2015 i el 12 de gener de 2016
  • Lluïsa Font Garcia
Anuncis

Autor:

Llicenciada en Història contemporània i coautora del blog 'Manresanes que han fet Història'.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s