Va néixer ara fa un any amb l’objectiu de fer un reconeixement a negocis emblemàtics de la ciutat
Els petits comerços de qualsevol gran ciutat estan condemnats a una dura lluita per la supervivència. La crisi econòmica, el relleu generacional o les grans superfícies són alguns dels motius que sovint provoquen que acabin abaixant la persiana. I molts d’ells, després de dècades o fins i tot segles al servei de la seva ciutat.
És el cas de Manresa, on els darrers anys s’han vist obligats a tancar molts comerços emblemàtics que han donat vida a la ciutat durant molt temps. Per no perdre’n el record i fer perdurar la seva història en la memòria col·lectiva, sobretot dels més joves, un grup de ciutadans van engegar fa un any el projecte Apugem la persiana, “un reconeixement a totes aquelles persones que han deixat la seva empremta en el comerç de la ciutat”, diuen els impulsors.
Es tracta d’una iniciativa en format digital –primer van obrir un blog molt senzill que ara, gràcies a una subvenció de l’Ajuntament, han pogut renovar– en què mensualment hi publiquen una entrevista a antics propietaris, dependents i altres testimonis dels establiments escollits. El criteri indispensable és que hagin estat oberts vint anys mínim.
Negocis centenaris
La majoria dels entrevistats superen el requisit i de llarg. Molts han estat al càrrec de petites empreses establertes al cor de Manresa entre cinquanta i cent anys, com el restaurant El Suís (56 anys), la Perfumeria Angelina (67 anys), la Casa Fius (88 anys) o la Cistelleria Llussà (90 anys). Fins i tot n’hi ha un parell que superen el segle: la Carnisseria Fainé, amb 101 anys d’existència al carrer del Born, i la Drogueria Ferrer, que durant 143 anys va vendre els seus productes a la plaça Major.
Lluïsa Font, manresana i historiadora, és una de les persones que aporten material a aquest projecte. De fet, n’és la creadora: “Sempre passejo per la ciutat i veig coses que cal explicar, que no es poden perdre”, assegura. Des del 2014 Font volia obrir un blog, però “sola no podia”. Durant quasi un any va anar compartint la idea amb coneguts, fins que van ser quatre o cinc i van decidir tirar-ho endavant. El blog es va estrenar el març del 2016, amb la publicació de set entrevistes.
“La ciutat està en transformació constant, però també s’hi observa degradació. Hi ha comerços tancats i carrers molt globalitzats, amb grans marques i cada cop menys negocis petits”, diu Blanca Virós, documentalista i col·laboradora del projecte. I afegeix: “Volíem preservar el testimoni de botigues que ja són tancades i deixar palès el que ha viscut la nostra generació i la dels nostres pares, una Manresa comercial molt viva”.
Comerç sacrificat
Virós, Font i Jordi Bonvehí, també col·laborador, coincideixen que la majoria de comerços han hagut de tancar perquè no tenien relleu generacional. Expliquen el que és una realitat per a moltes empreses familiars que continuen lluitant per la supervivència: “Les nostres generacions vénen d’unes famílies que estaven involucrades en els seus negocis de dilluns a diumenge. Era molt sacrificat. A més, els fills sovint tenen estudis i la tradició familiar queda en un segon pla. No volen això per la seva família”, diu Virós, que també lamenta “la pèrdua de gremis sencers”, com cansaladers o cistellers, a causa de l’arribada de les grans superfícies comercials. En el projecte també hi col·laboren la periodista Zara Morales i l’antropòloga Montse Jándula, les dues de Manresa.
Material inèdit
Pràcticament tot el material gràfic que hi ha al web és inèdit. Fotos d’àlbums familiars, targetes d’inauguració, caricatures, anuncis en premsa o paper de regal, entre d’altres. “Només la confiança que establim amb els entrevistats, la majoria ja grans, ens permet accedir als seus records més preuats”, detalla Font. “Quan pots recuperar algun d’aquests documents, sents que és una feina que val molt la pena”, diu.
Entrevista publicada a Manresa Diari el 17/04/2017
Apugem la Persiana 