- Nom del comerç: BAR FARRÀS
- Adreça: Primer carrer de les Escodines número 41, després amb el canvi de numeració del carrer, Escodines número 21.
- Data d’obertura: 1958
- Data de tancament: L’any 1980 l’Emili Farràs va deixar el negoci, el bar continuà obert amb el mateix nom. Ens han informat que una data de tancament possible seria l’any 1999. Continuem buscant més informació i testimonis.
- Anys d’activitat comercial: 41 anys?
La voluntat del nostre projecte és recollir el testimoni de comerços i establiments de tots els barris de la ciutat de Manresa. Treballem amb aquest objectiu fent més indagacions, recerques i contactes. En aquesta ocasió, hem abordat un establiment popular de les Escodines, el barri més antic i històric de Manresa i que, malgrat els canvis que ha sofert al llarg dels anys, encara conserva una gran consciència de barri i de veïnatge.
Recomanem l’últim treball –molt ben documentat- d’en Jordi Griera Cors (lo xic de cal Malé) sobre el barri de les Escodines, publicat a la xarxa.
L’any 1958, el barri de les Escodines era una efervescència de comerços i de vida; la gent tenia tot el que necessitava al barri, moltes botigues i tota mena de serveis, i no es desplaçaven al centre.
L’Emili Farràs Mitjana (1929) i la Rosario Solanelles Graell (1933) arriben a Manresa procedents de Pallerols del Cantó (Alt Urgell). A pagès, on eren nascuts, no es guanyaven bé la vida i aquesta circumstància els empeny cap a la ciutat. Aquí a Manresa hi tenien un cosí germà de l’Emili, en Josep Mitjana, membre de la família propietària, fins fa pocs anys, de la “Cansaladeria Mitjana”, també a les Escodines.
ELS INICIS
Segons van explicar a l’Emili, l’any 1936 el bar Farràs havia estat estanc i bodega. Quan li traspassen, a finals dels anys cinquanta, funcionava com a bodega, i ells comencen com a tasca. Servien begudes i vermuts, no tenien cafetera! (va ser més endavant que la van comprar).
El local de lloguer era propietat del doctor Bosch i per obrir-lo van haver de demanar permís al Govern Civil de Barcelona. Els inicis no van ser fàcils i l’Emili ens comenta que va fer “el pluriempleo”, molt habitual als anys seixanta i setanta. Treballava de transportista a la “Tapisseria Estany”, situada a la Creu Guixera, i recorda que tenien un gran client: la marca de cotxes Renault.
ESPECIALITATS
Per fer-se una clientela, comencen a oferir el que ells anomenen “variats de conserva”, especialitzant-se en les escopinyes i cloïsses. L’Emili es posa en contacte amb la indústria conservera gallega “Bernardo Alfageme” (1901-2010), amb les mítiques marques Miau, Alfa i La Barrentina. Rebia els productes directament de fàbrica i servien producte de qualitat.
Més endavant incorporen unes altres especialitats: els callos i els caragols cuinats per la iaia Marcel·la Mitjana Llahí, que participà activament al negoci fins a l’any 1977, que va traspassar.
El bar el portaven l’Emili, la Rosario i la iaia Marcel·la, que s’ho combinaven, i pel negoci ja hi començava a córrer la Mercè Farràs Solanelles (1958), que ajuda al pare i la mare en el relat dels esdeveniments quan els entrevistem.
S’ESTABLEIXEN AL BARRI
Al principi van estar de rellogats al mateix edifici del bar. La manca d’habitatge que patia la ciutat de Manresa als anys seixanta feia molt habitual aquesta pràctica que consistia en el fet que el llogater d’un pis, llogava alhora una habitació amb dret als serveis comuns de l’habitatge. Més tard, ens explica la Rosario, van viure de lloguer al carrer Sant Maurici, al carrer Aiguader i, finalment, al primer pis de sobre del bar, fins que van tancar.
AMBIENT FAMILIAR
La Rosario i la iaia Marcel·la anaven incorporant alguns menjars al migdia, però l’ambient fort era després de dinar quan, majoritàriament els homes, anaven a prendre el cafè, el carajillo, i a fer la partida. En aquells anys, les dones no anaven al bar perquè no estava ben vist; en tot cas hi anaven a buscar els marits.
L’Emili recorda els bars que hi havia a les Escodines i amb els quals tenien molt bona relació:
- Bar KungFu, a la plaça Sant Ignasi.
- Bar Cabalé, davant el bar Farràs.
- Bar de contactes (d’alterne) Los Cisnes.
- Bar Rocío, que recentment ha canviat de nom i ara es diu Bar Oslo.
L’any 1980, amb més de 20 anys d’experiència en el negoci, ofereixen a l’Emili de portar la cafeteria de la Llar d’Avis de la barriada Mión, i és així com l’Emili i la Rosario decideixen tancar el bar Farràs. Ens expliquen que se’ls va presentar l’oportunitat de guanyar-se millor la vida i de no haver de dedicar tantes hores al negoci.
El matrimoni coincideix a explicar que–al bar- van ser uns anys de lluita i esforç pel sosteniment de la família, però d’aquesta etapa en guarden un gran record per l’ambient familiar i la bona convivència que van viure a les Escodines.
Els clients de tota la vida del barri, en senyal d’agraïment, els van pagar un dinar de comiat.
L’any 1980 l’Emili Farràs va deixar el negoci, el bar continuà obert amb el mateix nom. En Josep Lluís Martínez ens ha informat que la data de tancament fou l’any 1999. I que el bar Farràs en els darrers dinou anys, va estar regentat per quatre famílies diferents.
LLAR D’AVIS MIÓN PUIGBERENGUER
L’any 1977, un pensionista del barri es dedicà a recollir signatures de tots els jubilats de la zona per reivindicar una llar d’avis. N’aconseguí 336 en total. En col·laboració amb l’associació de veïns, es lliuraren les signatures al director de Caixa de Manresa, senyor Josep Maria Cors, per sol·licitar la construcció d’una llar d’esbarjo per a la gent gran.
A finals de l’any 1979 començaren les obres, i l’acte d’inauguració es féu el 4 de juliol de 1980.
L’Emili s’incorpora des de bon començament com a responsable del bar-cafeteria. Estava obert de les 15h a les 20h del vespre; al matí també hi anava per preparar el servei i a recollir els diaris. La Rosario s’encarregava de la neteja i entre tots dos ho feien tot.
L’any 1994 es jubila l’Emili, i dos anys més tard la Rosario.
L’Emili, com a gran afeccionat al futbol, té el carnet número 17 de la Penya Blaugrana de Manresa. Recorda les tertúlies de futbol i les llargues partides de cartes. El bon tracte que va mantenir amb la clientela durant els gairebé quaranta anys de vida professional darrere una barra, li ha permès compartir secrets i confessions dels clients, creant uns vincles de bones amistats que encara manté.
Entrevistes fetes el març i l’abril de l’any 2018
Lluïsa Font Garcia
Apugem la Persiana 
El bar Farras es va tornar a obrir i va funcionar uns quants anys mes.
Ho consultarem a veure que ens diuen els entrevistats
Gràcies pel comentari, cordialment
M'agradaLiked by 1 person
Gràcies per acostar-nos pessics d’història. Molt interessant.
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies Dolors, en nom de tot l’equip!!
El dv., 11 maig 2018, 21:38, Apugem la Persiana va escriure:
>
M'agradaM'agrada
ME GUSTARIA QUE HUBIERAN MAS FOTOS DE MANRESA
M'agradaLiked by 1 person