• Nom Comerç: XOCOLATA TORRAS
  • Adreça: Carrer de la Mel, número 21
  • Activitat: Elaboració i Venda de xocolata
  • Data obertura: 1853
  • Data tancament: A finals dels anys 80?
  • Anys d’activitat comercial: Possiblement més de 130 anys

A l’arxiu Ramon Estrada de la biblioteca “Jaume Perramon” (al barri de les Escodines de Manresa), hem trobat aquests tres embolcalls de rajoles de xocolata d’un dels xocolaters més llegendaris de Manresa, els Torras. El considerem un material magnífic i això ens ha impulsat a fer investigacions i a cercar testimonis que coneguessin aquest establiment centenari, molt popular a Manresa, però no n’hem trobat cap.

Voldríem fer una crida als nostres amics i amigues, seguidors del bloc, per ampliar i completar la història d’aquest comerç. Ens podeu ajudar?

L’adreça de contacte és: apugemlapersiana@gmail.com

Embolcall vistós de Xocolata Torras, on es veu l’any de fundació i l’adreça – Arxiu Ramon Estrada

Camprubí Plans diu: “El 1853 Josep Torras Rodoreda inicià el negoci al carrer de la Mel, amb l’elaboració de xocolata. Ben aviat entrà a la indústria un modern molí que fou emprat com a marca o distintiu en els papers que embolicaven els productes elaborats pels Torras.

Succeïren Torras Rodoreda dos dels seus fills, en Manel i Jaume Torras Araño, germans que no es van avenir, ja que el Jaume es plantà pel seu compte amb el mateix ofici, en un altre indret de la ciutat. En Manel continuà la trajectòria familiar fabricant xocolata a la casa fundacional. En aquells primers temps, per fer girar les pedres o moles que molien el cacau, se servien d’un cavall, que els va ser requisat a la tercera guerra carlina (1872-1876). Més endavant utilitzaren la força mecànica d’un motor elèctric.

Embolcall de Xocolata Torras, on es veu el símbol comercial de la casa, el molí hexagonal- Arxiu Ramon Estrada

El negoci fou traslladat al principal carrer de Manresa d’aleshores: al carrer Sobrerroca número 10. Però al cap d’un temps retornaren al carrer de la Mel. Manuel Torras Alcañiz, representa la tercera generació del negoci i donà un gran impuls al sucrós aliment. Manuel Torras Alcañiz (mort el 1979) juntament amb el seu fill Manuel Torras Planell promogué un típic molí hexagonal i símbol històric de la fabricació. La producció de xocolata arribà als 200 quilos diaris de cacau, provinent de l’antiga colònia de Guinea Espanyola (actual Guinea Equatorial)” (1) 

Per les especialitats que fabricaven artesanalment, “Xocolata Torras” tenia clients de la comarca i altres indrets de Catalunya. Un dels seus signes distintius també eren els embolcalls, de colors molt vistosos i avançats per l’època, tal com es pot veure a les imatges.

Del record de molta gent n’ha quedat la flaire de xocolata quan passaves pels “quatre cantons” i veies al taulell de la botiga un munt de rajoles de xocolata sense embolicar a punt de ser comprades.

Dibuix de Josep Vila Closes. Diari Regió7, 21-11-1991

En aquest dibuix d’en Vila Closes (2) veiem on estava situada la botiga, a la cruïlla popularment coneguda a Manresa com a “quatre cantons“, fent xamfrà amb el carrer Camp d’Urgell i el carrer de la Mel.

Lluïsa Font Garcia

Bibliografia

  • (1) Camprubí Plans, Josep. Fàbriques i Empreses, Manresa: Gràfiques Montaña, 1994, pàgina 181
  • (2) Dibuix Josep Vila Closes. Regió7, 21-11-1991