- Nom Comerç: Perruqueria FRANCH
- Adreça: Carrer Major, 41
- Activitat: Barberia i perruqueria d’homes
- Data obertura: Any 1965
- Data tancament: Any 2010
- Anys d’activitat comercial: 45 anys
Les primeres entrevistes tenen lloc a casa dels Franch. El Joan i la Ramona són vells amics de la meva família; tant ell com el meu pare, Cristóbal Jándula (1938-2000), eren barbers i/o perruquers. Trobar-nos em fa especial il·lusió, ja que compartim records de l’època de quan ell i el meu pare eren companys de professió. A la trobada també s’hi afegeix la meva mare, Conxita, tots plegats anirem fent memòria.
ELS ORÍGENS
JOAN FRANCH CASTELLARNAU (1933) va néixer a Espot, al Pallars Sobirà, fill d’una família que es dedicava a la pagesia com a mitjà de subsistència. Ell era el sisè de set germans. Quan tenia 6 anys, es va quedar orfe de pare, i als 12, es va traslladar a Sorpe a casa d’una germana.
L’ofici de barber el va aprendre per casualitat. Anava a la barberia a Esterri d’Àneu i un dia li va demanar al barber si necessitava un aprenent i aquest li va dir que sí. Des d’aquell dia, va compaginar la feina de pagès a casa amb l’aprenentatge de l’ofici de barber els caps de setmana. Tenia 15 anys i volia començar a guanyar diners.
Com que havia de fer vuit quilòmetres a peu per anar-hi els dissabtes a la tarda i diumenges al matí, li van buscar una habitació en una pensió d’Esterri.
Va fer la mili a Berga i després, el 1958, va anar a viure a Manresa, on ja hi tenia una germana i on s’hi acabaven de traslladar, també, la mare i dos germans.
Va començar treballant, de dilluns a divendres, a Indústries FAPP, dedicada al disseny i fabricació de maquinària tèxtil. De seguida ho va compaginar, durant els caps de setmana, amb la feina de barber a la barberia Millán.
BARBERIES ON VA TREBALLAR
Finalment, la feina de barber dels caps de setmana acabaria essent la seva professió, però abans no va tenir un establiment propi va treballar a les barberies Guitart (carretera de Vic), Colomer (Via de Sant Ignasi) i Albà (carrer del Cós).
El Joan recorda anècdotes de les barberies dels anys 60 on va treballar. Per exemple, a la Colomer hi anaven molts germans jesuïtes de la Cova de Sant Ignasi. En aquell temps, portaven una corona rasurada a la coroneta, i en Joan va idear una manera de fer-la que quedés sempre igual, per la qual cosa va fer una plantilla rodona de mida petita. Doncs resulta que va tenir èxit, es va estendre la veu i van començar a anar-hi més germans i capellans, ja que d’aquesta manera es feia sempre de la mateixa mida, rodona i discreta.
De la barberia Albà ens diu que era la més important de l’època; molts dels barbers que després es “plantaven” pel seu compte n’havien estat aprenents. Era com una acadèmia, on Domènec Albà n’era el mestre. Hi treballaven el seu fill i sis o set operaris més.
També hi havia els “domingueros”. Anomenaven així els dependents que venien a treballar només el dissabte a la tarda i el diumenge al matí.
Recorda també les vitrines on es guardaven les navalles d’alguns clients (algunes eren de Solingen, portades expressament d’Alemanya). Tots solien venir un cop a la setmana a fer-se afaitar amb navalla i arreglar-se el clatell, i cada vint dies a tallar-se els cabells.
Tampoc podia faltar el massatge facial després de l’afaitada amb navalla. Era l’afaitat clàssic: tovallola calenta per estovar la barba, el sabó d’afaitar estès amb la brotxa, l’afaitat amb navalla i el massatge facial amb loció per fer tancar els porus.
El 1964, el Joan es va casar amb RAMONA ESTEVE ESTANY (Llobera, 1940). Provinent del Solsonès, vivia a Sant Joan de Vilatorrada i treballava amb la modista Maria Puigdellívol, molt coneguda a Manresa i precisament esposa del barber Domènec Albà, propietari de la barberia on treballava el Joan. Van tenir dos fills, el Maurici (1965), que també seria barber, i la Maria Alba (1970).
El març de 1965, va obrir la seva pròpia barberia al barri del Poble Nou de Manresa, al número 41 del carrer Major, la barberia Franch.
EVOLUCIÓ DEL NEGOCI
Abans d’obrir-hi la barberia, al local hi havia hagut una sabateria. No recorda exactament per què va triar un local apartat del centre, però sap que li va agradar que tingués dos espais diferenciats. Amb tot, de seguida va tenir una clientela fixa i fidel, tant del barri com d’altres indrets de la ciutat i de la comarca.
Més endavant, quan als anys 70 es van començar a dur perruquins, l’espai de dalt va resultar ideal per col·locar-los, ja que oferia la discreció necessària per preservar la intimitat dels clients que en portaven. Amb el perruquí es pretenia amagar la calvície, per això no es podien posar en públic i s’havien de col·locar molt bé perquè ningú s’adonés del postís.
Per aconseguir el resultat desitjat, es prenia la mida per a la plantilla, una per a cada persona. Es recollien mostres de cabell i s’encarregaven a un fabricant de Barcelona. Un cop fet les perruques, s’enganxava al cuir cabellut amb unes tires adhesives o amb clips. També requeria un manteniment, de manera que el client el portava a pentinar i rentar a la barberia.
A part de les perruques, com a especialitat tenien la tallada de cabells amb navalla, que dominava els cabells encrespats i/o ondulats i feia que el pentinat durés més.
A la perruqueria treballaven amb ell dos dependents. Van passar-n’hi uns quants: l’Antonio, el Lorenzo, el Miguel, el Santi… La majoria d’ells van muntar després la seva pròpia perruqueria. També va ensenyar l’ofici al seu fill Maurici quan aquest va tenir edat de treballar. Així pare i fill van treballar junts fins a la jubilació del Joan.
A part de l’ofici, el Joan i el seu fill també compartien algunes aficions, com el FC Barcelona i el Bàsquet Manresa, dels quals eren i són seguidors. El Maurici explica que aquests eren sovint els temes de conversa amb els clients.
Altres temes recurrents eren els problemes del barri, ja que sempre havien format part de l’associació de veïns i dels Geganters del Poble Nou.
EL GREMI DE BARBERS
Actualment, a Manresa no hi ha gremi de barbers. El 2010, el barber Josep Martínez en va ser el darrer president. Als anys 90, hi havia al gremi una cinquantena de barbers (un 60% de Manresa i un 40% de la comarca del Bages).
El Joan comenta que ell formava part del gremi des que era dependent. Aleshores hi havia el grup dels dependents i el dels propietaris. Va canviar de grup quan es va posar per ell i va passar a ser propietari de la seva barberia. També va formar part de la junta directiva.
En una de les entrevistes, el Joan va voler que també parléssim amb Josep Martínez, barber i pare de barber, com ell, i darrer president del Gremi de Barbers.
Josep Martínez va ser president del gremi des de l’any 1992 fins a l’any 2010. Va regentar la perruqueria Jove, que avui encara és oberta, portada pel seu fill David.
Expliquen que el gremi feia una reunió anual de caràcter general, amb barbers de Manresa i comarca, per fixar el preu dels serveis i l’horari. Si algú no els complia, el podien arribar a multar.
Els barbers agremiats no tenien local. Diuen que així tampoc no tenien despeses. Es reunien en bars com el dels Carlins (Carrer Sabateria), el Chinito (carretera de Vic) o La Parrilla (Muralla Sant Francesc, on ara hi ha el Pàrquing Quatre Cantons).
El gremi tenia també una funció social, ja que quan algú tenia la baixa recollien diners per ajudar-lo. Per posar-ne un exemple, l’any 1992 cada un dipositava 500 pessetes setmanals. L’aportació era voluntària i tenia una durada màxima de sis mesos. Als darrers anys, quan ja quedaven pocs barbers, es va deixar de fer.
El Josep comenta que també s’ajudaven entre ells a l’hora de resoldre dubtes del negoci o en les declaracions de renda, tot de forma altruista.
Un cop a l’any, el gremi organitzava la festa dels barbers. Durant força temps van celebrar-la fent una excursió, amb dinar inclòs, per indrets de Catalunya. Per ajudar a cobrir despeses, venien loteria per Nadal.
Però, en els darrers anys, segons explica Josep Martínez, en lloc d’excursió feien un sopar. D’aquesta manera podia anar-hi més gent i els sortia més econòmic, ja que els agremiats no havien de pagar; només els acompanyants.
ALTRES BARBERS MANRESANS DE L’ÈPOCA
Barberia Albà (carrer del Cós), barberia Frutos (carrer Guimerà), perruqueria Junior’s (carretera de Cardona), barberia Martin (plaça Gispert).
TANCAMENT
Quan el Joan es va jubilar el 1998, el seu fill Maurici va continuar amb el negoci fins a l’any 2010. Un cop va haver tancat, el fill va marxar de Manresa i va tornar a viure a pagès, a Sorpe, d’on 52 anys abans havia marxat el seu pare.
Entrevistes realitzades els dies 15 i 21 de desembre de 2016 i el 2 de gener de 2017
Text: Montse Jàndula Noguera. Revisió del text: Sílvia Berengueras Gómez
Apugem la Persiana 
Magrada! Soc el net i agreixo que hagueu dedicar temps per fer aquest document/noticia
M'agradaLiked by 1 person
Com a part “implicada” en l’article i en la perruqueria, us he de donar les gràcies per haver pensat en nosaltres per tenir un espai en el record manresà i en el d’aquesta web.
També vull aprofitar aquest espai per agrair a totes les persones que en un moment o altre van dipositar la confiança en nosaltres. També demanar disculpes a tota la gent que no vam saber satisfer.
I per finalitzar, demanar disculpes a tota la clientela per haver tancat com ho vam fer, d’un dia per altre, però els temes de salut no son bona companyia.
I dir que si algun dia pogués tornar a fer de barber, ho tornaria a fer en el Poble Nou de Manresa, i per nosaltres seria un gran plaer seguir tenint gent de tota la comarca com a principals companys.
MOLTES GRÀCIES !!!
Maurici Franch Esteve
M'agradaLiked by 1 person
Agraïts del teu comentari! Salutacions de l’equip.
M'agradaM'agrada