Publicat en Peixateria

Peixateria LITORAL

  • Nom del comerç: PEIXATERIA LITORAL
  • Adreça: Carrer de les Escodines, 14.
  • Activitat: Peix fresc, bacallà i congelats
  • Data d’obertura: 1965
  • Data de tancament: 1988
  • Anys d’activitat comercial: 23  
Darrera el taulell, d’esquerra a dreta, Lluís Mas (propietari), Montserrat, Neus Mas (germana de l’amo) i el nòvio de la Neus. Davant, una clienta. Foto: Arxiu família Maroto Grau.
Entrevistem Montserrat Grau Call (Puig de Pinell, Solsonès, a prop d’El Miracle, 13-03-1934) que juntament amb el seu marit, Vidal Maroto Salido (Manresa, 18-09-1928) obre la Peixateria Litoral el 1965, al carrer de les Escodines, 14La Montserrat es descriu com una persona activa, a qui sempre li ha agradat vendre, i ballar (fins i tot va arribar a guanyar un premi de 500 pessetes i un trofeu en un concurs de ball!). Sense estudis, però “amb pràctica de balances”, segons diu, als 9 anys entra a treballar a la Fàbrica Nova i als 14 ja s’introdueix al món de les peixateries despatxant al carrer de Sant Tomàs, a les ordres de l’Isidro Mas, de Manresa, i del seu nebot Lluís Mas, de Boades (prop de Sant Vicenç de Castellet).
La Montserrat i el Vidal a l’envelat que hi havia a la Plaça Espanya, a mitjan 50. Foto: Arxiu família Maroto Grau.

Els orígens

A banda de treballar en l’establiment del Sr. Mas, la Montserrat va treballar en altres peixateries que també venien molt: a la del carrer Barreres, que feia moltes ofertes; a la del carrer del Cós, on va veure peix congelat per primer cop! (Aquestes dues eren propietat del Sr. Oliva), i a la del carrer de Sant Blai –cap a l’hospital de Sant Joan de Déu–, on va vendre peix i comestibles durant dos anys. El 1965, als 31 anys, lloga a Isidre Mas la Peixateria Litoral, al local del carrer de les Escodines. Dos anys més tard, el 1967, els amos de l’edifici, residents a Gavà, obliguen el Sr. Mas a comprar l’immoble, però finalment ell i la Montserrat acorden que se’l quedi ella. Aquest és l’únic establiment que va regentar (mai no va obrir-ne sucursals).
Anunci aparegut al diari “Manresa” el 29 d’agost de 1951.

Evolució del negoci

Venent peix només hi havia la Montserrat i, al principi, també el Vidal, el seu marit, però mai no van tenir dependents. El seu marit l’ajudava en les tasques més pesades (carregar gel, anar a buscar peix, traginar caixes…). A la Litoral s’hi venia molt peix fresc, molt bacallà i marisc de la costa catalana i del Cantàbric. Poc després van arribar els congelats –encara recordem el soroll de la serra tallant-ne les rodanxes– i, molt més endavant, peix procedent d’altres països i piscifactories. El seus proveïdors habituals eren els peixaters Valls (pares de l’antic alcalde de Manresa, Jordi Valls), que venien a l’engròs i al detall, en una peixateria situada a l’actual carrer de Carrasco i Formiguera, a prop de l’antiga via dels Ferrocarrils Catalans. Tot i que durant tot l’any el ritme de vendes era molt alt, les dates de més feina eren per Setmana Santa, ja que amb la Quaresma venien molt bacallà, i també per Nadal, pels dinars familiars. Quan als horaris comercials, si bé no s’havia treballat mai en diumenge, la Montserrat recorda com es va lluitar per poder fer festa el dissabte a la tarda. Eren reivindicacions entre els comerciants del barri, ja que no els agrupava cap gremi que pogués donar-los suport. La Montserrat recorda que s’anava de cara al negoci i, a força de treballar molt, de sacrificar moltíssimes hores de dedicació als fills (sovint anaven a l’escola aprofitant que la mestra passava per davant de casa seva), el matrimoni es va guanyar bé la vida i va poder tirar endavant la seva família. Davant la pregunta de “si es fiava o no”, la Montserrat no dubta a respondre que “la confiança mata la gent”; sempre hi havia unes clientes que quedaven apuntades en una llibreta i que ja passarien a pagar…
A l’esquerra, la Montserrat. Foto: Arxiu família Maroto Grau.

Els congelats

El canvi més important que va experimentar la peixateria va ser l’arribada dels “congelats” (calculem cap a mitjan anys 60). Això no obstant, la seva introducció a les llars va ser lenta –tot i tractar-se d’un producte més barat–, bàsicament per dos motius: un de pràctic, les neveres familiars havien de tenir congeladors per conservar-lo i, en segon lloc, la desconfiança davant d’un producte desconegut. La Montserrat ens explica que les peces venien senceres i es tallaven amb un ganivet de serra. També recorda que els congelats –que li omplien dues illes a la botiga i un parell de neveres a dintre– els comprava per catàleg a l’empresa Fraconsa, al polígon industrial de Santa Anna (Santpedor). La comanda de congelats requeria una bona previsió i havia d’estar molt ben calculada per al consum diari, perquè les neveres de la peixateria anaven amb gel (que venia de Cal Riu o Cal Jubert) i l’endemà el peix ja s’havia descongelat.
La Montserrat, a la Litoral, mostrant un lluç fresc. Foto: Arxiu família Maroto Grau.

El barri

Als anys 60, les Escodines era un barri amb molta vida. La Montserrat hi recorda –ordenades des de la Sala Loiola– unes trenta botigues, tres de les quals eren carnisseries (una era de la Rossita Vidal); i altres tres eren peixateries, la Peixateria Moreno (on ara hi ha el Bar Rocío), la Peixateria Mercè (davant del Casal de les Escodines), i la seva, la Litoral. Entre aquests locals no hi havia discòrdia perquè “es venia molt de tot i hi havia feina per a tots”, assegura, i totes tenien la seva clientela. Però l’obertura del mercat de Puigmercadal, el 1987, es va fer notar en el petit comerç del barri. La Montserrat recorda que els referents manresans dins el sector de les peixateries eren, en aquest ordre, la Peixateria Mas (c. Sant Tomàs), la peixateria del Sr. Oliva (c. Barreres) i la de l’Isidret (c. Sant Miquel).
La Montserrat, a l’entrada del seu establiment del carrer de les Escodines. Foto: Arxiu família Maroto Grau.

Tancament

La peixateria sempre ha estat una feina dura pel constant trastejar amb gel i aigua, estiu i hivern. La Montserrat encara té ben presents els penellons a les mans i l’accident laboral en què va estar a punt de perdre un dit que li va quedar penjant. Després de vendre peix durant 23 anys, la botiga tanca portes el 1988, amb motiu de la jubilació de la Montserrat (amb alguns problemes de dolor als ossos associats a l’ofici) i per manca de relleu familiar per part del seu fill, que ja tenia uns altres estudis.

Entrevista realitzada l’1 d’octubre de 2015.

  • Blanca Virós i Pujolà

Bibliografia

  • Comas, Francesc. “El mercat Puigmercadal. 25 anys d’història (1987-2012)”. Manresa: Zenobita Edicions, 2012.
  • Associació de veïns i veïnes del barri de les Escodines. “El nostre projecte associatiu. Estatuts”. Manresa: L’AVVE, 2008. (Quadern Escodines, octubre / 1)
Advertisements

Autor:

Bibliotecària-documentalista. Especialista en arxiu d'empresa i formadora en gestió documental.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s