- Nom comercial: Born12
- Adreces: primera botiga: c/ Born, número 12. Posteriorment, al passeig Pere III número 83, a la plaça Catalunya i a la Font dels Capellans. Hi va haver 16 establiments a la Catalunya central.
- Activitat: venda de música i, posteriorment i simultàniament, venda i lloguer de vídeos de pel·lícules
- Data d’obertura: 1979
- Data de tancament: 2011
- Anys d’activitat comercial: 32 anys
Avui expliquem la història d’un establiment manresà que va tenir una exitosa activitat comercial en un dels sectors que avui semblaria impossible d’imaginar: la venda de música i el lloguer i la venda de pel·lícules.
Comencem l’entrevista amb un dels germans que van dirigir Born12: Joan Calmet (Fonollosa, 3 de juliol del 1959). El seu germà, Valentí (Fonollosa, 3 de març del 1944), va fundar l’establiment com a continuació de l’activitat que duia a terme en una botiga manresana que va tancar per jubilació dels seus propietaris: Cal Masana. Cal Masana es dedicava a la fotografia i en Valentí va entrar-hi a treballar i consolidar una secció de música. Es va encarregar de la venda al major, obrint mercats i venent música i discos de vinil a distribuïdors de les comarques de la Catalunya interior.
Quan Cal Masana va tancar per jubilació dels seus propietaris, Valentí Calmet va comprar la part del negoci dedicat a la música i va obrir Discos 33.45 RPM, SA, amb el nom comercial de Born12, associat amb Manel Amat, un majorista de Barcelona que tenia la marca Disco Club. Era l’any 1979. L’estat espanyol havia estat tancat a les influències artístiques exteriors durant moltes dècades i en aquells anys començaven a arribar les noves tendències, de les quals els manresans de les generacions més joves n’estaven àvids per conèixer. “A nivell musical, els anys 70 i 80”, diu el Joan Calmet, “va ser l’època més tremenda pel que fa a potència musical, a l’esclat d’estils nous, a generació de nous grups”.
Ell mateix, que era mestre i ja tenia feina, quan va acabar la mili i el seu germà Valentí li va oferir l’oportunitat d’entrar a la botiga a treballar, no s’ho va pensar dues vegades: era un malalt del pop i del rock d’aquells anys. Era el setembre del 1980.
Cinc anys després, el 1985, entrava a treballar a Born12 la Judith Baraldés, que el 1987 es va casar amb el Joan Calmet i que va estar treballant al negoci fins al se tancament.
LA MÚSICA COM A ARTICLE EN EXCLUSIVA
Quan es va inaugurar, Born12 era l’únic establiment de Manresa dedicat exclusivament a la venda de discos. A la ciutat, però, hi havia altres botigues on es podia comprar música: els magatzems Jorba (tancarien definitivament el 1984), cal Rosell (al carrer Jaume I) i la llibreria Símbol. Però Born12 era l’única que tenia, a més, una activitat majorista. Joan Calmet diu que eren uns anys en què es venia molta música: “teníem clients a molts llocs de la Catalunya interior on, posteriorment, el Born 12 va establir botiga pròpia”.
LES NOVETATS INTERNACIONALS ARRIBAVEN DIRECTAMENT A BORN12
Joan Calmet recorda que en la dècada dels anys 80, “cada setmana sortia un disc bo: de Queen avui, la setmana següent del Bruce Springsteen, al cap de 15 dies dels Dire Straits, del Lluís Llach, Eric Clapton, Police… Hi havia gent molt bona fent música i els grups que sortien eren potents…”
Born12 comprava les novetats directament dels viatjants que representaven les discogràfiques (Sony, Emi, Universal…) i que visitaven les botigues. Però també havien anat a les fires internacionals: Cannes, Londres… “per estar al dia”.
El Joan recorda que “en el disc de vinil la caràtula tenia molta importància en el conjunt de l’obra però, de vegades, no arribaven a Espanya amb la caràtula original”. Hi havia hagut algun problema de censura, però també era una qüestió econòmica: “recordo un disc dels Rolling Stones que duia una cremallera d’uns texans, que a Espanya no sortia, i altres de Yes, amb caràtules a tot color desplegables que tampoc no es publicaven aquí”. Per això treballaven amb importadores de Barcelona. “Al cap de mig any”, diu el Joan, “la discogràfica ens portava el disc com a novetat, però nosaltres ja la teníem. En aquest sentit érem innovadors”.
ES VAN OBRIR ESTABLIMENTS A MANRESA I A LA CATALUNYA CENTRAL
El negoci anava evolucionant i Born12 anava obrint noves botigues. Per ordre cronològic, a Berga, Sant Joan de Vilatorrada, Igualada, Tàrrega, Valls, Lleida i Vic. Però a Manresa també hi van haver altres Born12. A més de la primera botiga, es van obrir establiments al passeig Pere III número 83 (es deia el Born12 de la Bonavista i es va inaugurar el setembre del 1986); a la Font dels Capellans (carrer de Granollers, 6, obert el 1988) i a la plaça Catalunya (al carrer Lleida; es va obrir el 1991). Hi va haver uns anys en què els quatres establiments van estar treballant simultàniament.
La botiga de la Bonavista va ser una de les apostes més fortes de Born12, després de la del carrer del centre de Manresa. La va dirigir la Judith Baraldés durant 25 anys, fins el seu tancament, el febrer del 2011.
EL JORDI TARDÀ, UN CLIENT MÉS
Valentí, per la seva banda, recorda com un dels més grans experts en música contemporània visitava la botiga de Manresa per venir a buscar les novetats i discos de fons de catàleg. Era el Jordi Tardà, locutor de Catalunya Ràdio famós pel seu programa dedicat al Rock, “Tarda Tardà”, que va estar en antena durant 30 anys fins a la mort del seu director i presentador.
LA MÚSICA S’ESCOLTAVA A LA BOTIGA. DESPRÉS, ES COMPRAVA… O NO
Un altre detall que demostra que al Born12 estaven sempre a l’aguait és que des del primer moment van disposar de cabines que permetien a l’aficionat escoltar la música que volia comprar. “Ho vam veure a Barcelona i de seguida ho vam portar”, diu el Joan. “La gent escoltava el disc i, la majoria de les vegades, al final comprava aquell o un altre. Aleshores es venia molta música.”
ES VAN COMENÇAR A VENDRE LES ENTRADES PER ALS CONCERTS DE BARCELONA
Al final dels anys vuitanta, Born12 va començar a vendre les entrades per als concerts dels grans artistes i grups de pop i rock internacionals que es feien a Barcelona i que, fins aleshores, només es podien comprar desplaçant-se fins a la Ciutat Comtal. El Valentí destaca aquest detall com una de les fites de la botiga, que els posava en el primer terme de la innovació a la Catalunya central. Eren els concerts de grups com Génesis, Dire Straits, Queen, Rolling Stones, Police, Supertramp, Blur, REM, The Cure, Depeche Mode… Tots passaven per Barcelona. També ajudaven a què Manresa estigués en el circuït de concerts de bandes que aleshores eren les punteres a l’estat espanyol.
Però l’establiment manresà no es va dedicar tan sols a la música contemporània. També va tenir una important secció de música clàssica i òpera, “uns mons molt complexos” diu el Joan Calmet, dels quals se n’encarregava el Valentí. Aquesta secció va créixer i millorar gràcies als propis clients que tenien: “eren gent molt entesa que et recomanaven i t’orientaven. Dels clients n’aprens molt”.
L’OBERTURA DEL PRIMER VÍDEOCLUB DE MANRESA
A començament dels anys 90, en plena ebullició del vinil, va aparèixer el vídeo per veure pel·lícules a casa. Born12 van ser els primers a Manresa a incorporar el nou sistema de vídeoclub, mitjançant el qual el client no havia de comprar la pel·lícula per veure-la, sinó que podia llogar-la i tornar-la en 24 hores. El sistema de rotació era el que feia viable per a la botiga comprar les caríssimes pel·lícules, explica el Valentí Calmet.
En aquesta secció del negoci hi va tenir una gran importància la dona del Joan Calmet, la Judith Baraldés, qui seria la responsable de dirigir-la i de portar-la endavant.
Born12 va fer botigues mixtes, discos i pel·lícules. Posteriorment, es va crear una marca específica pels vídeoclubs, que es va dir DeCine, amb la qual també van obrir diversos establiments a la Catalunya interior, el primer, al carrer Prolongació Guimerà de Manresa, l’any 1996, que ben aviat es va quedar petit.
Per això es va anar a buscar un local més gran. Al carrer Joan Jorba (tocant a la carretera de Vic) es va obrir un local de 650 metres quadrats, més 350 d’aparcament, que molts manresans recordaran. De fet, era un dels cinc videoclubs més grans de l’estat espanyol, segons la distribuïdora Disney.
També es va crear un establiment amb un mètode de lloguer de pel·lícules amb màquines expenedores que va ser pioner: Ocimàtic. La Judith Baraldés se’n va fer càrrec.
L’ART DE VENDRE I FER AMICS
El Joan Calmet recorda que al voltant de l’any 2000, Born12, DeCine i Ocimatic, tenien un total de 16 botigues obertes a la Catalunya central. En aquest punt màxim d’expansió, l’empresa havia arribat a tenir una seixantena d’empleats.
“El nostre criteri a l’hora de buscar l’equip de personal”, diu el Joan, “era que fossin bons venedors, perquè teníem molt clar que érem un comerç. T’ha d’agradar vendre i t’ha d’agradar el producte que vens, i això el client ho nota”. “El Valentí, en aquest sentit és molt bo”, diu el Joan. “Allò del client-amic era cert en el nostre cas”, diu el Joan.
L’ECLOSIÓ D’INTERNET I LES DESCÀRREGUES NO AUTORITZADES
Amb el pas dels anys, l’adaptació que va fer l’empresa als nous formats que suporten música i pel·lícules va ser impecable. Després del disc de vinil, va aparèixer la cinta magnètica de casset, que va viure una gran expansió gràcies al ràdio-casset del cotxe i a la possibilitat que oferien de gravar-se la pròpia música. Més tard van arribar els CD i, posteriorment, els DVD.
El format de vídeo casolà va sorgir amb el sistema Vídeo 2000 de Philips, al qual li va seguir sistema Beta, després el VHS, i finalment, el DVD.
Tots aquests formats van ser puntualment oferts per les seccions de música i pel·lícules de Born12. Per això, cal preguntar-se si va ser l’aparició d’Internet i de les descàrregues pirates la principal causa de la baixada de l’activitat de l’empresa. El Joan diu que l’accés gratuït a la música i les pel·lícules (encara que de no molt bona qualitat) va ser una causa, però també l’aparició dels formats informàtics que permeten fer arxius digitals comprimits de la música i les imatges analògiques.
No oferien una millor qualitat però es feia més accessible tenir la música que t’agradava en els nous mòbils i ordinadors. “La indústria de les comunicacions i la telefonia ho va utilitzar com a arma per vendre”, diu Joan Calmet. Recorda que “te’ls venien dient-te que podries descarregar-te en cinc minuts el disc que tu volguessis, i sense pagar, i tenir-lo sempre a mà. És clar, per què comprar-se el disc? I per què anar a la botiga a llogar una pel·lícula, que l’has de tornar a l’endemà, si la pots obtenir des de l’ordinador?”. Eren els primers anys 2000 i Espanya es va convertir en el número 1 del món en descàrregues no autoritzades.
Un altre factor determinant va fer trontollar la venda de música a través de les botigues: “la indústria discogràfica va ser comprada per la tecnològica. El nostre paper d’intermediaris va deixar de tenir sentit”, diu el Joan.
Born12 va anar tancant i traspassant els establiments de forma ordenada i paulatina. L’última botiga, la del passeig Pere III, on ja es venien tan sols DVD de música i de pel·lícules, va tancar el febrer del 2011.
Finalment, Valentí Calmet vol afegir a aquest article unes paraules que vol transmetre als seus clients, treballadors i col·laboradors, que reproduïm textualment:
“Voldria agrair-vos un per un tot el que heu escrit, en realitat BORN 12 sou tots vosaltres, que em la vostra fidelitat ens vareu ajudar a ser el que volíem ser; una botiga de música de referència a Manresa i a la Catalunya central. No em vull descuidar tots els treballadors i col·laboradors que van passar pel BORN 12, gràcies a ells també, varem fer el mon musical més gran. És un deure agrair-vos la vostra bona feina. Felicitats”.
Zara Morales Valle. Entrevistes fetes el 24 de març i 10 de maig del 2017.
Apugem la Persiana 
Born12 va ser tot un referent pels meus pares i el negoci familiar. Recordo haver-hi descobert molts músics que han estat tota una referència.
Gràcies Valentí i Joan !
M'agradaLiked by 2 people
Es una llàstima que hagi desaparegut del mapa, era un comerç emblematic
M'agradaLiked by 2 people
Certament. Per això ens ha agradat recollir-ne el testimoni.
M'agradaM'agrada
El Calmet als principis d’internet volia fer negoci. “ Posaré uns ordinadors a la botiga pq la gent pugui navegar i cobraré als clients ”, deia. Es pensava que faria negoci amb internet i va ser al reves.
M'agradaM'agrada