Un plànol publicitari de Manresa de l’any 1922

El plànol de Manresa que mostrem en aquestes fotografies el va rescatar la Montse Zurita mentre cercava documentació i fotografies històriques de Queviures Plans, el comerç del seu avi, Rafel Plans, i del seu pare, l’Albert Zurita. Ella cercava fotos, rebuts o factures i es va trobar amb un document doblegat en 5 plecs que li va cridar l’atenció. Quan el va desplegar va veure que es tractava d’un plànol de Manresa, patrocinat per comerços (sí, el patrocini comercial ja existia aleshores), i a punt de complir 100 anys, ja que és de l’any 1922. Va ser imprès a la Impremta Sant Josep.

La Montse Zurita ens va fer a mans aquest document, i nosaltres n’hem fet diverses fotografies per tal de poder-lo estudiar més detingudament. Recomanem als nostres lectors que ampliïn les imatges per apreciar-ne els detalls. Es tracta d’un document que amida 64×87 centímetres i suposem que es tractava d’un plànol pensat per a ésser penjat a la paret.

El document es conserva relativament bé malgrat algunes petites marques que s’han fet en les interseccions dels doblecs. La Montse Zurita ens ha explicat que l’ha trobat al rebost de la segona botiga familiar, l’Herboristeria Sant Miquel, que regentava la seva mare, l’Antònia Plans i que, essent ja un comerç centenari, continua molt viu.

El plànol mostra un dibuix de la Manresa de l’any 1922 envoltat de diverses insercions publicitàries de comerços, magatzems i fabricants de Manresa. En concret són 39 anuncis, més el del propi editor del plànol, Anuncis Apolo.

Imatge general del plànol publicitari, que amida 64×87 centímetres. Arxiu família Zurita Plans.

Una gran diversitat econòmica a la Manresa de primers del segle XX

Aquest document demostra la gran diversitat econòmica de la Manresa de primers del segle XX, ja que aplega anuncis tant de comerciants al detall com de magatzems, industrials i del sector de la banca, sense oblidar el sector dels serveis, ja que s’hi anuncia l’obertura de l’Hotel Mundial –“modern, amb calefacció central, aigua i electricitat a totes les habitacions”- al primer tram del Passeig Pere III, que l’any 1922 era l’únic que s’havia construït. L’hotel s’ubicava on ja hi havia un restaurant, anomenat Alhambra.

També s’anunciava el Gran Hotel Restaurant Santo Domingo (on s’hi havien fet “grandes reformas”), potser més conegut actualment, ja que el seu edifici hi va perviure fins fa relativament poc davant de la plaça Sant Domènec. L’hotel va ser fundat el 1858 per Hermenegildo Pons i Puig. L’immoble va ser enderrocat el 1999 per a construir-hi un edifici de pisos.

Comerços pervivents en el segle XXI

Entre els anuncis es poden trobar algunes curiositats. Per exemple, l’únic comerç o fabricant que s’anunciava aleshores i que encara avui es pot trobar en actiu és el Gran Magatzem de Calçat Antoni Torra, que suposem s’ha de correspondre als actuals Calçats Torra, que el 1922 també estaven situats al carrer Born. L’Antoni Torra feia el calçat a mida als seus clients i, a més, disposava de “calçat de luxe a tota disposició”.

També existeix encara L’Englantina, que el 1922 s’anunciava amb una profusa il·lustració de caire modernista al carrer del Born, número 1, el mateix indret on encara avui es pot trobar el local. Assegurava que disposava d’un “inmens (sic) assortit en dolços, fruites, tortades (sic) i pasta seca. Xampanys, vins i licors. Bombons, peladilles (sic) i carametlos (sic) de totes clases (sic) fabricats per la casa”. L’Englantina, inaugurada el 1916 per Josep Marsinyac i tancada per la mateixa família el 2014, va reobrir el 2018 com a cafeteria.

Angle superior esquerre del document amb els detalls dels anuncis que s’hi publicaven. Arxiu família Zurita Plans.

Un altre anunci que destaquem és els Ultramarins Saldoni Puigdellivol, per ser “única casa que reb (sic) directament de Xicago les tripes per a embutits (sic)”.

Tanmateix s’hi anuncia la Fàbrica i Magatzem de Mobles i Somiers Josep Pich, que aquell any havia instal·lat la botiga a la casa Llissach, construïda el 1885 per Lluïs Antoni Calvet al carrer de les Piques (avui cantonada amb el carrer Alfons XII),  i inclosa en el Catàleg del Patrimoni Protegit de Manresa. Mobles Pich es va fundar l’any 1905 i va tancar l’any 2008.

Un altre anunci curiós és el del “propietario vinicultorJosé Vives, de Castellfollit del Boix, que persistia en el cultiu dels ceps i l’elaboració de vi malgrat l’impacte que havia tingut la fil·loxera al Bages.

Angle superior dret. Arxiu família Zurita Plans.

Carrosseries de luxe i “sport”

Cal destacar també els anuncis de dos constructors de carrosseries Angel Ariño i Tallers Novell, “de gran luxe, sport i transport”; el Banc de Préstecs i Descomptes, el fabricant de cintes de fils, seda i cotó Ignasi Parés , o la Sastreria Portella, que se situava al carrer de Sant Miquel amb “panyeria (sic) del país i estrangera”.

Hi ha també els anuncis de la Llibreria Torra situada a la plana de l’Om i el dels Transportes Galtanegra, “servei diari d’òmnibus”, que l’havia fundat a Manresa aquell mateix any de 1922 el solsoní Isidre Guitart Sort. Transports Galtanegra passa a l’empresa ATSA en els anys 80.

Cal fixar-se en la Cerveceria Mercantil, que tenia un “servei esmeradíssim (sic) de cafè i licors de les millors marques”, situada davant del Conservatori; la Fonda Universo, al carrer del Born (“habitacions  immillorables”); i el Bar-Restaurant La Perdiu, de Joan Bascomta, l’emblema del qual encara es pot veure a una façana de la Muralla de Sant Domènec, única resta de l’edifici que havia ocupat i que es va haver d’enderrocar el 2014 (Veure: Regió7 del 11/03/2014). Una altra fonda que s’hi anuncia és la Gran Fonda del Centre, que estava a la carretera de Vic.

Un altre anunci que crida l’atenció és el de Guixé i Casals s: en C., que hi apareix amb una fotografia. Es tracta del primer comerç dels coneguts Casals Cardona, que estava a la cantonada dels carrers Sant Miquel i Nou. Aleshores es dedicava a “Instal·lacions elèctriques de totes menes”. Podeu consultar en aquest mateix bloc l’entrada que vam dedicar al comerç Casals Cardona.

Angle inferior esquerre. Arxiu família Zurita Plans.

En aquest repàs caldria destacar tanmateix l’anunci A. Espinalt Joier, del carrer Sant Miquel, i ens hauríem de preguntar si es tracta de la mateixa persona (o si hi té alguna relació familiar) que l’Agustí Espinalt Sanllehí, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i regidor del primer ajuntament republicà (1931) de Manresa, que va ser empresonat i afusellat al Camp de la Bota el 27 d’abril del 1939.

També seria interessant confirmar la relació entre l’anunciant del 1922, Francisco Sanfeliu i Cª, S. en C., i l’actual concessionari d’automòbils Sanfeliu Motors, ja que el primigeni tenia també aquesta activitat comercial, entre d’altres, tal i com es pot llegir a l’anunci del plànol: “Automòbils, motos, bicicletes, accessoris”.

Com a darrera curiositat, esmenten la Fàbrica de lleixiu Marca Riu, que s’anuncia com a “La mes (sic) acreditada i antiga

Cal dir que, si després d’observar els anuncis, vostè -lector, lectora- troba algunes relacions i curiositats, agrairíem que ens ho indiqui escrivint-nos un comentari en aquest mateix bloc.

Angle inferior dret. Arxiu família Zurita Plans.

Un passeig “del rey don Pedro III” d’un sol tram

Pel que fa al plànol de la ciutat de Manresa, presumiblement dibuixat a mà, es pot observar, com ja hem indicat, que el passeig de Pere III només constava d’un sol tram, malgrat que els següent ja es perfilaven amb ratlles discontínues.

Es poden distingir el Colegio y jardines de San Ignacio, on actualment hi queda un edifici buit; i cal destacar la presència del Grupo Escolar que seria el futur Institut Lluís de Peguera, i que ja estaria projectat. L’institut s’inaugurarà el 1927 (recordem que el plànol es va publicar el 1922). També hi apareix el Cuartel (la caserna del Carme) a l’actual plaça del Milcentenari.

Detall del dibuix de Manresa en el què s’hi descriu la ciutat del 1922. Arxiu família Zurita Plans.

Precisament darrera de l’institut es pot seguir la línia del Ferro-carril Económico de Manresa a Berga, que passava per l’estació de Manresa Alta i desembocava a l’estació del Nord a través d’un pont avui inexistent. El ferrocarril, de línia estreta i conegut a Manresa com el Carrilet, portava el cotó a les colònies del Berguedà, i baixava el tèxtil manufacturat. Més tard, transportava el carbó de les mines de Fígols. També feia les funcions de transport de passatgers. El servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà es va tancar entre 1972 i 1973.

… I les fàbriques

Al plànol es poden distingir les desaparegudes fàbriques tèxtils encabides en el nucli urbà de Manresa en aquella època: la petita Fábrica Gallifa al carrer del Cós; la Fábrica Portabella (l’actual Fàbrica del Panyos, comprada el 1866 per l’industrial manresà Manuel Portabella), a l’antic carrer Fonollar (avui Francesc Moragues); la Fàbrica Balcells (actual Conservatori de Música), al carrer Campanes, la Fábrica Serrahima, al carrer de Santa Clara; la Fábrica Francisco Vives (l’Aranya), al torrent de Sant Ignasi, la Fábrica del Pont Vell, la Fábrica Viñas, al passeig del Riu; i la gran extensió de la Fábrica de Eusebio Bertrand y Serra. I altres més petites indistingibles al plànol.

Trobem a faltar, però, els esments al dibuix dels edificis de les fàbriques de farines Albareda, projectat per l’arquitecte Alexandre Soler i March l’any 1909, i La Florinda, construïda el 1911 i inaugurada el 1913.

Tot de detalls que ens donen una idea de com era la petita i pròspera Manresa de principi del segle XX.

Text Escrit per Zara Morales


Bibliografia:

Descarregar el mapa amb alta resolució: MAPA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.