- Nom del comerç: SALA D’ART I LLIBRERIA XIPELL
- Adreces: carrer Àngel Guimerà, 38 (1-1-1952 al 29-4-1999) passeig Pere III, 30 (1-1-1976 al 30-10-2006)
- Activitat: Llibres, antiguitats, exposició de quadres i taller d’emmarcació
- Data d’obertura: 01-01-1952
- Data tancament: 30-10-2006
- Anys d’activitat comercial: 54

Entrevistem Maria Queralt Perramon Borrellas. Va néixer el 6 de gener del 1930 al carrer dels Caputxins, barri de les Escodines de Manresa i es va casar amb el Francisco l’any 1952. Ha estat una troballa veure com la Maria i el seu marit han guardat un fons extraordinari, pulcre i ordenat de totes les activitats que van dur a terme al seu establiment, tant pel que fa a les exposicions com a la presentació de llibres i serà un goig sí voleu descobrir-lo.

Els orígens
Va ser l’1 de gener de 1952 quan s’inaugurà la Sala d’Art i Llibreria Xipell al carrer d’Àngel Guimerà, número 38.
El doctor analista Francesc Padró va impulsar la llibreria Xipell, dita així en homenatge a un cognom de la nissaga familiar del metge Padró. Francesc Oliveras Camps, un altre fundador de la Xipell, va ser l’encarregat de l’establiment des de l’obertura fins que més tard assumí la propietat el 1960. Aquest manresà, nascut l’11 de desembre de 1928, al carrer de Sant Bartomeu, barri de les Escodines, de Manresa, va ser el petit de quatre germans; el pare va treballar als Tints Baltiérrez i la mare fou mestressa de casa. Va fer els estudis bàsics, i la joventut el va agafar en plena postguerra, temps de necessitat i penúria. Ens diu la Maria: “Va començar a treballar amb el doctor Freixas, dentista a ca la Buresa, després va ser venedor a la camiseria Rubiralta, al carrer d’Urgell, i més tard s’incorporà al laboratori d’anàlisis Padró, al carrer de Guimerà”.
La primera botiga

L’any 1961, la Maria s’incorpora al negoci, recorda els inicis i la distribució de la botiga del carrer de Guimerà número 38. “Tenia tres nivells: a la planta baixa hi havia els quadres exposats amb un cortinatge de color verd, amb alguns llibres a les postades, uns tres esglaons ens portaven a l’espai de les novetats editorials i a una llibreria rústica de fusta amb vitrina treballada per protegir els llibres més valuosos. Al darrer nivell, al capdamunt, hi havia els llibres de butxaca. Recordo especialment la col·lecció Austral”.
Recorda les llibreries i galeries obertes de l’època: llibreria Roca, al carrer de Sant Miquel, (1824), llibreria Boixeda, al carrer d’Urgell, (inici del segle XX-2013), llibreria Rubiralta (1907), llibreria Sobrerroca (1939-2006)”. Una de les competidores més directes durant molts anys va ser la llibreria Símbol, que obrí l’any 1966 i tingué exposicions de quadres fins a l’any 1972. La llibreria tancà l’any 2000. La llibreria Ciutat i galeria d’art propietat de Ramon Torra es fundà al carrer de Sobrerroca el 1932, i després de la Guerra civil, fou reoberta al carrer del Born, on es feien conferències i presentacions de llibres. La llibreria i galeria d’art Vergé, situada davant de l’església de Crist Rei, cruïlla carrer Guimerà i passeig de Pere III; en un annex de la llibreria, en Joan Vergé i Oller habilità una sala d’exposicions que funcionà fins als anys 60.
Censura política
A la llibreria arribaven llibres prohibits, llibres que es venien d’amagat. Maria recorda: “Els agents de la policia local estaven assabentats de quan arribava la comanda de llibres de les editorials a la botiga. Venien, controlaven el material enviat, i requisaven aquells llibres que no eren afins a la ideologia franquista. Era curiós com els llibres que podien ser sospitosos, sempre estaven al fons de la caixa i per tant havíem d’afanyar-nos a treure’ls abans que arribés la policia i se’ls endugués.”
Presentació de llibres


- Montserrat Roig, el 18 d’abril de 1977, amb la presentació del llibre “Els catalans als camps nazis”.
D’autors manresans, la presentació, el 12 de gener de 1974, de “Vivències: les congregacions marianes de Manresa 1939-1969”, del pare Ferran Torra sj, personatge molt popular de l’època.
La Maria ens parla: “Les targetes o invitacions van ser un signe distintiu de la casa Xipell. Se n’arribaven a enviar unes vuit-centes cada quinze dies, en una època on la tramesa d’informació per correu postal era imprescindible per estar comunicats”. Artistes manresans que van exposar a Xipell, com el reconegut ceramista Paulí, que veiem a la fotografia.
Grup del Remei
L’any 1939, Ramon Estrada Carbonell, Ramon Salisi Bonastre, Josep Vila Closes i més tard, Pere Roca Font i Josep Torrentallé Estrada i altres que s’hi van incorporar fundaren aquest grup. Es trobaven a les golfes del número 19 del carrer del Remei de Dalt. Vila Closes va ser el gran promotor i animador d’aquest grup. Cap a final dels anys 60 es va dissoldre. Ramon Estrada, membre d’aquest grup i gran amic del matrimoni Oliveras va tenir molta relació amb la llibreria per la dedicació que durant vint-i-sis anys tingué com a voluntari a la biblioteca veïnal Jaume Perramon del barri de les Escodines. La Maria recorda l’interès i l’ajuda que l’Estrada va mantenir en el procés de la malaltia del Francesc.

Grup dels 13

Andreu Argelich Lladó, alumne de les últimes generacions del mestre Evarist Basiana, del qual adquirí una tècnica molt definida i personal, fou un dels impulsors del grup dels 13, juntament amb Andreu Descals, Jaume Casacuberta, Salvador Clotet, Antoni March, Josep M. Massegú, Antoni Sala, Joan Sallent, Lluís Sanz, Josep Fornells, Ramon Salisi i Josep Vila Closes, una generació molt brillant d’artistes manresans.
Segona Botiga

El primer de gener de 1976 s’amplia el negoci amb un nou local al passeig de Pere III, número 30, més espaiós i adequat per a les exposicions, que es va inaugurar amb una col.lectiva d’artistes manresans. Va esdevenir un centre cultural de la ciutat de Manresa a la darreria del franquisme i la transició política; lloc de tertúlia, trobada i companyia de molta gent.
Les exposicions
Les exposicions tenien una durada quinzenal. Aquesta periodicitat comportava una feina continuada. “S’hi exposava tota mena de treballs artístics: olis, aquarel·les, ceràmiques, escultures, tapissos”. La Maria recorda com a original i de rellevància una exposició d’ivoris que, pel valor del material exposat, “ens va obligar a tenir un guarda de seguretat” .
Va acollir artistes de gran prestigi de l’època, com l’escultor i pintor Josep M. Subirachs, els pintors Fuentetaja, De Soto, Del Bosque, sense oblidar els artistes locals com Joan Vilanova, Basiana, Barés, Sanz, Vila Closes, etc.


Amb el seu caràcter comercial, en Oliveras va saber fidelitzar un tipus de públic manresà i de la comarca, caracteritzat per molts clients metges, i per la varietat i les nombroses activitats que es van organitzar. El diumenge al matí era un dia de molta afluència de públic, bàsicament senyors que hi anaven a passar el matí.
Personatges Populars que van exposar a Xipell
- A dalt, el pallasso Charlie Rivel el 13-03-1976, amb pancarta de benvinguda. A baix, Xavier Cugat a la inauguració de l’exposició del 30è aniversari de Xipell, 17-02-1982, acompanyat de la Srta. Llibertat. Fotos: Arxiu Maria Perramon Borrellas


Evolució comercial
La botiga del carrer de Guimerà es dedicà en els últims anys fins al tancament –el 29 d’abril del 1999-, a la venda de llibres, i les exposicions es van concentrar al local del Passeig. Van tenir dues botigues obertes durant 23 anys. També van arribar a tenir dos magatzems de llibres de segona mà. Estaven situats al carrer de la Circumval·lació i al Poble Nou. Al setembre, portaven aquests llibres a la Fira del llibre vell de Barcelona.
Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya

Van ser-ne socis des de l’any 1961. Per les festes de la Mercè, al setembre, durant uns quinze anys, van tenir un estand al passeig de Gràcia. L’any 1992 van rebre la medalla i el diploma dels llibreters en reconeixement a la seva feina. Ens comenta la Maria: “Al llarg dels anys van tenir de tres a quatre treballadores al carrer de Guimerà, i dues o tres treballadores al Passeig, amb la coincidència d’haver-hi tres Montserrats, fesomies recordades per haver treballat molts anys a la casa.”
Vessant artística de la Maria

Va ser l’ànima artística de les botigues. Gran afeccionada al dibuix, deixeble del mestre manresà Evarist Basiana, del qual guarda un gran record i admiració. Anava a dibuixar a l’estudi del seu mestre al carrer Circumval·lació, en horari de 15 a 16h aprofitant que la botiga era tancada, i un horari en què no hi havia cap més altre alumne. La Maria va fer cursos a l´Escola d´Arts i Oficis i tingué com a mestre l´escultor Barés amb qui, junt amb el dibuixant Joan Vilanova, va tenir una gran amistat personal i artística. Va emmarcar quadres al taller que tenien, i n’havia arribat a restaurar. Feia els aparadors de les botigues amb gust artístic, pulcritud i vistositat. En destaca especialment l’aparador dels “1.000 llibres en català” d’Edicions 62, l’any 1979.

Oliveras, l’esbart i la sardana
El Francesc va tenir una gran afició: la sardana i la dansa tradicional catalana, la qual cosa el va portar a fundar el 1947 el grup la Florideta, com a subsecció de la colla sardanista Florida Blanca. Després fundà, el 1953, el Casal Cultural de Dansaires Manresans. Home de gran dedicació i convicció quan en aquells inicis la sardana i els símbols catalanistes tenien pocs espais culturals. Va dirigir l’entitat fins l’any 1983. Després de més de 30 anys en va ser apartat a contracor, cosa que li va costar d’assimilar. La seva vinculació es va reprendre al 50è aniversari de l’entitat. Rebé l’homenatge el 19 d’abril 1997, en el 50è aniversari Casal Dansaires Manresans per la seva tasca en favor de la cultura i la dansa catalanes. L’acte es celebrà a l’Ajuntament de Manresa sota el mandat de l’alcalde Jordi Valls. Hi assistí un representant de la Generalitat, el senyor Sanahuja, que li va entregar una placa.

Ens va deixar el 26 d’agost del 2006 a l’edat de 78 anys, després d’un any de malaltia. En l’acte de comiat celebrat a l’església de Crist Rei, s’interpretaren sardanes del mestre Damià Rius que havia dedicat al Francesc. L’acompanyament musical anà a càrrec de l’Ignasi Torras.
Tancament
La botiga del passeig de Pere III va tancar el 30 d’octubre del 2006, dos mesos després de la mort d’Oliveras. Aquest comerç va estar obert durant trenta anys. El servei de Xipell a la ciutat de Manresa va durar cinquanta quatre anys, durant els quals es va mantenir l’activitat de venda de llibres, exposicions de quadres, antiguitats i un petit taller d’emmarcació. Ens diu la Maria: “Sempre vam viure per treballar, sense gaires estones d’esbarjo. Eren horaris molt lligats i només teníem lliure el diumenge a la tarda”.
Amb el recull gràfic que heu vist, es pot constatar que, al llarg dels anys, l’activitat comercial de la Xipell va tenir molta rellevància en l’àmbit de la cultura manresana i va ser un espai on es van desenvolupar i donar a conèixer molts artistes manresans i forans. Però, per damunt de tot, va ser un lloc de trobada, de tertúlia i d’amistat de l’Oliveras i la Maria.
Bibliografia
Comas, Francesc; Sobrerroca, Pere. “Vila Closes. Un home i un artista lliure”. Zenobita edicions, 2015
JO HAVIA ESTAT UN BON CLIENT-VISITADOR DE LES DUES LLIBRERIES.
EL SENYOR OLIVERAS I LA SEVA SENYORA EM SORPRENIEN PER LA SEVA PERSONALITAT. EL SEU TRACTE, MIRA PER ON DEL SENYOR OLIVERAS, A PART D’ AIXÒ, LES SABAATES QUE DUIA SEMPRE TANT BEN LLUSTRADES.
TOTA UNA ÈPOCA DE CULTURA I ART
M'agradaLiked by 2 people
VA SER UNA BOTIGA QUE VA MARCAR UNA ÈPOCA A MANRESA EFECTIVAMENT!!
M'agradaLiked by 1 person