La Plaça Clavé i el carrer Urgell: una ruta comercial per tres places de Manresa. Repassem les seves botigues més importants
Un dels principals nuclis comercials i històrics de la nostra ciutat es concentrava al carrer Urgell. Aquest carrer era -i és encara- el nexe de tres places de la ciutat antigament plenes d’establiments i botigues de tota mena: la plana de l’Om, la plaça Anselm Clavé (Plaça Clavé) i la Plaça Valldaura (aquesta última havia estat una porta d’entrada a l’antic recinte emmurallat de Manresa).
Tant l’activitat comercial, social, i també cultural, van formar part durant anys d’aquesta zona que avui sobreviu com pot, res a veure amb l’esplendor comercial d’anys anteriors. Per exemple, en aquest eix va començar la seva aventura comercial la poderosa família Jorba, molt abans d’establir-se al carrer del Born.
El carrer Urgell ha estat el bressol de botigues i negocis molt importants de la ciutat de Manresa. A continuació en repassarem els més rellevants i probablement més coneguts per tothom: la botiga de calçat fundada per Manuel Peñarroya -fabricant d’espardenyes- va obrir el 1928; l’establiment de cristalleria i parament de la llar El Caribú (situada al carrer Born cantonada amb Urgell) va obrir l’any 1941, i els magatzems de roba de vestir Valentí Iglesias van obrir el 1923. També destaquen d’altres negocis i establiments, com el tradicional Forn de Sant Joan i l’antiga casa Sileta (venedor de màquines de cosir). Tanmateix, diferents entitats i associacions van veure la llum en aquest eix, com el Centre Excursionista de la Comarca del Bages (1940) i el Cercle Artístic de Manresa (1930). Igualment, destaquen altres establiments mítics i molt recordats, com la Llibreria Boixeda (famosa pel seu arc triomfal per la diada de Sant Jordi), la Impremta Torras o la Tintoreria Lladó, situada a la plaça Clavé des del 1920. Durant una bona època, al carrer Urgell també s’hi va allotjar la Comandància de la Guàrdia Civil.
Més rutes comercials històriques:
Bibliografia:
- COMAS, Francesc. Història de Manresa. Manresa: Ed. Zenobita, 2009
- GARCÍA i CASARRAMONA, Gal·la. L’Abans. Recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Efadós, 2001
Apugem la Persiana 
Benvolgut Jordi
El teu article sobre el carrer d’Urgell m’ha fet recordar coses de la meva infància, tal com vas fer amb l’article sobre la Llibreria Boixeda.
Ara deu fer uns 10 anys, vaig escriure un article a “El Pou de la Gallina” sobre el “meu” carrer d’Urgell, sense el nivell d’historiador que tu saps donar. De totes maneres permetem que en pengi un extracte, que no vol res més que acompanyar modestament la teva col-laboració :
““Manresa sempre ha estat una ciutat molt comercial,gràcies en part a la nombrosa comarca.
El „meu“ carrer d’Urgell, el dels anys 40 i 50 essencialment, era molt especial. Era, i és, un carrer de dos sectors : un que va del Born fins a la Plaça Clavé, i l’altre del cap d’avall de la Plaça fins a la Muralla de Sant Francesc. El meu és el primer. En un sector que deu tenir uns 150 o 200
metres com a molt, teníem : dues botigues de comestibles (El Barco i el Comallonga), dues
“tocineríes” (Gomà i Garrosset), dos barbers, dues carnisseries, dues fleques (Mercadal i Arderiu), dos pastissers (Escuder i Forn de Sant Joan), dues merceries, dues impremtes (Boixeda i Sant Josep). Però també un recader (Traver), una llibreria (Boixeda), una camiseria (Paris, dels meus parents Rubiralta), una botiga de paraigües i objectes de pesca (del meu avi), una cotillaire, una lleteria, una gallinaire, un sastre (el meu pare Josep), un professor de ball, un escultor de
marbre (Prunés), una torrefactora de cafè ( La Clavellina)…”
Una abraçada de Suïssa estant.
M'agradaLiked by 1 person