- Nom Comerç: JOSEP SUBIRANA, SUBIRANA PELUQUEROS, SUBIRANA PERRUQUERS
- Adreces: Primer, carrer Sant Miquel número 31 (1929); Passeig de Pere III, número 32 (1962); carrer Cardenal Lluch, número 8 (1969?) (traspassat a Perruqueria Nadeu, 1975); carrer d’Àngel Guimerà, número 35 (1972?)
- Activitat: Perruqueria i Centre d’Ensenyament
- Data obertura: 1929
- Data tancament: 1982
- Anys d’activitat comercial: 53
Pel nostre equip ha estat un privilegi trobar el testimoni de l’Amàlia Conde, una de les fundadores de la Perruqueria Subirana que, als 97 anys i amb una memòria extraordinària, ens ha fet un itinerari de les vivències d’un establiment molt conegut a Manresa i a tot Catalunya, i que tingué projecció internacional a començaments dels anys 60.També fou el primer centre d’ensenyament de perruqueria a Manresa.
Els primers anys Cal Subirana ubicat al Passeig (1962) va ser un establiment per la gent benestant de la societat manresana, amb uns preus elevats; també hi anaven aquelles dones que volien fer-se quelcom diferent i modern per l’època. Més endavant, amb el centre d’ensenyament, molts/es perruquers/res de tota la comarca s’hi van formar, i cal Subirana s’expansionà obrint altres perruqueries a la ciutat i fora. Això va permetre que els preus i la clientela s’anéssin popularitzant.
També entrevistem la filla de l’Amàlia, la Maria Àngels Subirana Conde (1946) farmacèutica.
ELS ORÍGENS
El fundador va ser Josep Subirana Solà (sogre de l’Amàlia) tenia una barberia al carrer Sant Miquel número 31 entresòl que donava a la plaça de Santa Magdalena (on hi havia hagut la merceria La Dibuixanta). Ens explica l’Amàlia que els seus sogres van començar l’any 1929, quan va venir la moda que les dones es tallessin els cabells a l’estil “garçon”, i així es desfeien del monyo que els portava tanta feina. En Josep Subirana Solà -com a barber que era- tallava cabells, però les perruqueres tradicionals (anys 20-30) no sabien fer aquests tallats que eren moda, i el matrimoni, l’Elvira i el Josep, van apostar per aquesta nova tendència. L’Elvira Culla Boix, treballadora tèxtil i dona d’empenta, es desplaça a Barcelona per aprendre l’ofici i les noves tècniques al centre d’ensenyament Masferrer.
El matrimoni van tenir dos fills, el Josep (1918) i el Francisco (1921)
JOSEP SUBIRANA CULLA (1918-2005)
Va estudiar als Salesians de Barcelona. Li agradava molt l’estudi, però una miopia avançada, que el va marcar al llarg de la vida, l’obliga a deixar els estudis. Comença l’aprenentatge a la perruqueria Ibáñez del carrer del Bruc de Barcelona i, un cop acabat, torna al negoci familiar dels pares. Després de la Guerra Civil, el Josep -home molt inquiet i innovador- decideix apostar per modernitzar el procediment de tenyir els cabells.
El sistema que es feia servir requeria molt de temps pel professional i la clienta, ja que primer es decolorava després es tenyia el cabell. Amb aquest afany d’innovació, viatja a Perpinyà per tal d’obtenir els productes necessaris per dur terme el seu experiment. Cal tenir en compte que el nostre país vivia en plena postguerra i hi havia escassetat de tot (sobretot d’aquests productes que no eren de primera necessitat).
INVENTA una nova tècnica de TENYIR
En Josep descobreix que la barreja de crema, aigua oxigenada i tint es podia aplicar directament als cabells i no calia decolorar. El seu enginy i l’aplicació del nou mètode provocà que la perruqueria fes un pas molt important. Aquest sistema encara s’utilitza actualment.
Tanta va ser la difusió d’aquesta nova fórmula, que fins i tot els tècnics de la firma l’Oréal es desplacen a Manresa per interessar-se en l’innovador avanç. En Subirana explicà desinteressadament la tècnica als professionals i cases comercials.
AMÀLIA CONDE COSCULLUELA (1919)
Nascuda a Perarrua (Osca), la seva família s’estableix a Sant Vicenç de Castellet l’any 1928. El pare de l’Amàlia era escultor sobre la pedra feia frisos i detalls ornamentals per edificis. Va treballar a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. L’Amàlia fa l’aprenentatge amb una perruquera de Sant Vicenç de Castellet, la Florentina Soldevila Vilaseca i, l’any 1935, s’incorpora a treballar a la perruqueria Subirana del carrer Sant Miquel.
Allà es coneix amb el Josep Subirana, i es casen l’any 1943 a Montserrat. Van tenir tres fills: la Maria Àngels, el Josep Maria i la Maria.
EVOLUCIÓ DEL NEGOCI
Vam començar en uns anys difícils ens comenta l’Amàlia, que recorda les restriccions de llum que tant sovintejaven i els impedia de treballar després de la Guerra Civil, l’any 1945. En Josep Subirana INVENTA NOU ASSECADOR amb una sèrie de bateries de cotxe feia funcionar un ventilador que escalfava l’aire amb gas i això permetia eixugar els cabells. Desenvolupada la idea, va anar a la casa Henry Colomer, que va fabricar l’assecador amb la cessió gratuïta dels drets de l’invent per part d’en Subirana.
Acadèmia de Perruqueria
L’any 1940, per iniciativa de mossèn Pla (capellà de la Seu que vivia amb la seva neboda i era clienta de cal Subirana), els proposen que fessin les pràctiques de l’ofici de perruquera, que s’impartien a l’escola Renaixença, a la perruqueria del carrer Sant Miquel. Van acceptar molt interessats, doncs els faltaven aprenentes i tenien manca de personal, que havien hagut d’anar a buscar al poble natal de l’Amàlia, a Osca.
Més tard, una disposició oficial del govern de mitjan dels anys seixanta,va obligar al Josep i a l’Amàlia a anar a Madrid a fer una examen de Maestria en perruqueria, per treure’s el títol oficial i poder impartir classes a l’escola d’Arts i Oficis de Manresa.
Perruqueria del PASSEIG
Quan es va obrir el local del Passeig de Pere III número 32, l’any 1962, va ser el salt comercial del negoci, ens explica l’Amàlia. Durant deu anys més, tingueren oberta la perruqueria del carrer Sant Miquel, que tanquen l’any 1972. La perruqueria del Passeig tenia una superfície de 400 metres a l’entresòl d’un immoble davant del Casino. Actualment hi ha l’Estètica Mayka, qui va col.laborar amb la perruqueria Subirana als seus inicis, oferint alguns serveis d’estètica.
En el nou local hi havia quatre espais diferenciats: el del Francisco Subirana Culla perruquer (germà del Josep), que portava la part administrativa i comptable; el de l’Amàlia Conde, que es dedicava a l’ensenyament; el del Josep Subirana, que era l’artista i l’innovador; i també hi havia un espai pels tints, on en Joan Ibarz hi va treballar tota la vida. Apart, una caixa on es cobrava als clients. Els dos germans Subirana i l’Amàlia eren perruquers de formació i tenien cadascun la seva pròpia clientela.
La Maria Àngels Subirana ens comenta que, a començaments dels anys 70, un dissabte -dia per excel·lència de feina- arribaven a passar per la perruqueria fins a 400 persones: van ser uns anys de molta feina… En aquesta època i en dates assenyalades hi havia 20 persones treballant a la perruqueria del Passeig.
FRANCISCO SUBIRANA CULLA (1921-1996?)
Ens explica la Maria Àngels que el tiet Francisco es va incorporar a la perruqueria familiar després de la Guerra Civil. L’any 1951 va viatjar a Paris per treballar a la perruqueria de les germanes Carita (procedents del País Basc) durant dos anys-, i després es va traslladar a Biarritz un any més, tornant definitivament a Manresa.
PROJECCIÓ INTERNACIONAL
A mitjan anys 50, en Josep Subirana, conscient de l’ostracisme de la societat catalana i espanyola en ple franquisme, es desplaça a París -pels seus mitjans personals- per assistir a campionats de perruqueria, sempre amb la inquietud d’estar al corrent de les últimes novetats.
El 25 de febrer de 1954, en Quintana Torres li fa una entrevista al Personaje del Dia on explica l’experiència de formar part del jurat qualificador del concurs internacional Copa Europa 1953 a París i Brussel·les, on destacava que “la moda d’aquells anys és el serrell, marcant un estil per l’època”.
Ens comenta l’Amàlia que, a partir del 1956, comença a organitzar sortides a l’estranger amb professionals de la perruqueria catalana, com Joan Falqués de Barcelona, Maria Puig de Barcelona, Assumpció Adell de Mataró i Teresa Calsina de Terrassa.
En un d’aquests festivals de perruqueria coneix a Jacques Dessange, expert francès en bellesa i perruqueria, establint una amistat que els unirà per sempre més. Al 1968, en una demostració de Dessange, va veure treballar un perruquer anglès, Vidal Sassoon, que utilitzava una tècnica nova de tallar els cabells, amb una tisora petita que obligava a fer molts talls precisos i anar més a poc a poc en el tallatge. Sassoon fou l’autor del tall Twiggy, model dels anys 70. D’aquí sorgeix una gran amistat i molts viatges a Anglaterra.
Per la seva continuada relació amb les acadèmies parisines, l’any 1972 té l’oportunitat d’assistir a un festival de perruqueria a l’Expo d’Osaka, i viatja al Japó amb sis parelles més de professionals de perruqueria, convidats per la Cambra de França. L’Amàlia i el Josep assisteixen a aquesta demostració, essent un viatge inusual per l’època, del qual l’Àmalia en guarda un gran record.
PERRUQUERIES A MANRESA I FORA
La Maria Àngels ens explica que, als anys 70, van obrir la perruqueria del carrer Guimerà número 35, a la mateixa escala que hi havia hagut la gestoria Prat Saumell, al costat de La Creadora. Al carrer Cardenal Lluch número 8 també hi van tenir establiment fins l’any 1975, quan van traspassar el negoci a la Perruqueria Nadeu. A Manresa tingueren quatre establiments oberts.
La Maria Àngels recorda que van arribar a tenir fins a tretze perruqueries en diferents indrets de Catalunya: a l’abadia de Montserrat, dos establiments a Sitges, Gavà, Platja d’Aro, etc. Els locals sempre eren de lloguer, tant a Manresa com a fora.
GREMI DE PERRUQUERIA DE MANRESA
Josep Subirana, persona molt comunicativa i associativa, va ser president del Gremio de Peluqueros de Señora de Manresa més de 30 anys, i membre de la Junta del Gremi de Perruquers de Barcelona. Posteriorment fou president de la Federació Territorial de Gremis de Catalunya.
Seguretat Social- Jubilació
La iniciativa que va portar a terme en Subirana perquè els perruquers/res tinguessin jubilació va ser molt coneguda. L’any 1961 impulsà des del gremi que tots els agremiats enviessin un telegrama al Ministerio de Trabajo sol·licitant d’ésser inscrits a la Seguretat Social per així tenir dret a la jubilació. En Subirana envià 50 telegrames, i la resta d’agremiats també ho van fer, creant així un col·lapse al Ministerio. L’any següent, el Consejo de Ministros aprovava que els perruquers poguessin entrar a la Seguretat Social.
L’Amàlia recorda que tingueren molta vinculació amb altres perruquers manresans, en Pros del carrer Bastardes, el Rodier de la Plaça Clavé i altres.
L’AMÀLIA I L’ESCOLA DE PERRUQUERIA
L’Amàlia -dona discreta però molt perfeccionista- sempre va tenir cura dels pentinats més treballats, i estava especialitzada en monyos i recollits. L’any 1974 va guanyar el primer Premi de recollits en un campionat mundial de perruqueria, a Basilea (Suïssa).
A casa seva guarda de diferents èpoques estris i tenalles per fer ondes i tirabuixons, ja que era un negoci on tot evolucionava ràpidament.
Recorda que, per fer la permanent, baixaven uns saquets del sostre amb uns tubs i una pinça que contenien la composició química per aplicar al damunt del cabell el ris permanent. L’Amàlia també s’especialitzà en la tècnica de fer postissos i fixar-los que tanta acceptació tingué als anys setanta, tant en homes com en dones.
Amb el seu caràcter tranquil i l’entusiasme per la seva feina, l’Amàlia ens explica que ensenyava als seus alumnes a tractar bé als clients, va passar moltíssima gent per l’acadèmia. Seria una llista molt llarga d’enumerar, però recorda: la Conxita Palomas, la Rosa Garcia, la Montserrat Prat (Prats de Rei) i el Ramon Belmonte. L’escola tingué molt de prestigi a Manresa i comarca.
El 21 de juliol de 1974, el Gremi de Perruqueria de Manresa li va retre un homenatge a l’Amàlia per la festa de Santa Magdalena, patrona dels perruquers/res
El 12 de novembre l’any 1978, se li va fer un homenatge al Josep Subirana, a la sala de festes Mannix (carrer Circumval·lació), amb l’assistència de molts perruquers de tot Catalunya com Cebado, Josep Pons, Llongueras, Joan Balaguer i tota una colla d’amics.
TANCAMENT
L’any 1982 van tancar els seus establiments i se’ls van vendre a Cebado per no haver-hi relleu generacional amb els fills. En Subirana continuà la seva activitat a diverses escoles de perruqueria, i també organitzant viatges a l’estranger. Tot i quedar-se cec, continuava assistint als festivals de perruqueria on els companyes li descrivien el tallats i el pentinats. Va morir el 23 de març de l’any 2005.
Agraïment a Maria Àngels Subirana Conde en la recerca de l’establiment dels seus pares.
Entrevistes realitzades el 13 de desembre del 2016, i el 28 de febrer del 2017.
Lluïsa Font Garcia
BIBLIOGRAFIA
- Balaguer, Joan. “Peluquero pionero, visión de futuro” dedicat a Josep Subirana, Revista Tocado (publicació professional de perruqueria), 2008
- Quintana Torrres, Antoni. “El Personaje del Dia” diari Manresa, 25-02-1954
Apugem la Persiana 