• Nom del comerç: Primer, “Retales J. Soler”; després, “Cortines i roba per a la llar Soler”; i, per últim, “Soler. Cortines i decoració”
  • Adreça: Carrer de Gaudí, 69, baixos
  • Data d’obertura: Any 1974
  • Data de tancament: Febrer del 2011
  • Anys d’activitat comercial: 37 anys.

Aquesta botiga va tenir tres noms al llarg de la seva activitat, però a Manresa ha estat sempre coneguda per un de sol: “Retalls Soler”.

Per dur a terme aquesta memòria històrica parlem amb la Carme Serra, la mestressa, i amb la seva jove, la Montse Pich, que va ser qui va reprendre l’activitat de la botiga quan la Carme es va jubilar. Retalls Soler estava situada a la barriada de la Sagrada Família de Manresa. Malgrat que no era ubicada al centre de la ciutat, la visitaven clientes que anaven a buscar allò que sabien que només trobarien allà. A la seva primera etapa, tenia un bon mostrari i molt gènere, i s’adreçava tant a la mestressa de casa que feia les tasques bàsiques de la costura del dia a dia, com a la modista, més professional, que necessitava articles especialitzats. Després es va anar focalitzant en decoració i articles per a la llar.

Imatge del 2002 de la Carme Serra atenent una clienta. Es jubilaria al cap de 2 anys. Arxiu família Soler

La botiga es va inaugurar l’any 1974 el Josep Soler i Comellas (Vilada, 1932 – Manresa 2013), marit de la Carme Serra i Martínez (Manresa, 1943). El Josep era tractant de trossos i fils, tal com es deia aleshores de l’ofici de comerciar amb els teixits i els fils que eren de remeses sobrants, i als quals el Josep Soler hi donava sortida: bé cap a altres fàbriques, bé cap als comerços.

A les primeries, una petita fàbrica tèxtil

La Carme i el Josep es van casar el 1958, quan ella tenia 18 anys i ell, 29.

Abans d’obrir Retalls Soler, el Josep va regentar una petita fàbrica tèxtil al carrer Balcells de Manresa. La va muntar quan es va casar amb la Carme i hi van estar treballant fins que van obrir la botiga, és a dir, durant 16 anys. Era una fàbrica on s’enconaven els fils. Tal com explica la Carme, passaven els fils de la madeixa als cons que després s’usarien a les fàbriques tèxtils. Malauradament, la maquinària que usaven en aquesta fàbrica va provocar que la Carme perdés dues falanges de dos dits de la mà dreta. Un contratemps seriós que va poder superar.

A la Carme, però, posar-se a treballar tan jove no li va venir de nou, ja que als 15 anys ja treballava a la fàbrica Cintes Pons, i després va entrar a la fàbrica Minorisa.

Durant la dècada dels 70, la crisi del tèxtil va colpejar fortament la indústria catalana, recorda la Carme. A ells també els va tocar, i van decidir tancar la fàbrica d’enconar fils i dedicar-se al comerç del tèxtil, que el Josep dominava.

Passió per la boxa

Josep Soler, a la dreta, durant la seva etapa com a boxejador als anys 40. Arxiu família Soler.
Josep Soler, a la dreta, ajuda un contrincant noquejat. Arxiu família Soler.
Josep Soler és el boxejador de l’esquerra. Arxiu família Soler.

El Josep Soler, però, no havia estat sempre comerciant del tèxtil. Abans, havia estat un seriós apassionat de la boxa, fins al punt de competir en la seva joventut en torneigs de caràcter provincial, i de sortir-ne guanyador en més d’un, segons recorda la Carme. En els temps en què el Josep boxejava, aquest esport estava molt més estès del que ho està ara, i tenia molts més practicants i seguidors. Era habitual que se celebressin torneigs a Manresa i als pobles i ciutats de la rodalia. Als 29 anys, però, quan es va casar, el Josep va deixar la boxa definitivament.

Carme Serra i Josep Soler en una imatge dels anys 60. Arxiu família Soler.

Quan van obrir “Retales J. Soler” el 1974, la Carme es va quedar a la botiga (“era més aviat com un magatzem”, diu la Carme) i el Josep va seguir amb la seva activitat comercial, proveint també a la botiga de gènere. S’hi venia robes a trossos a partir de peces senceres. La peça era aquell gran rotlle de tela, de forma rectangular, que es desenrotllava per mesurar el tros de roba que es necessitava. La Carme recorda que tenien unes taules especials per a ubicar-hi aquestes peces de tela. En aquests primers anys també es venia fils, fils per a ganxet, tovalloles a pes, draps de tota mena, mocadors de farcell, etc.

Imatge dels anys 80 a l’interior de la botiga. D’esquerra a dreta, Carme Serra, una clienta i la dirigent veïnal Pepita Subirana. Arxiu família Soler.

A final dels anys setanta van fer una primera reforma per a donar més aspecte de botiga al local. Van enrajolar el terra i van col·locar un taulell, i va posar més taules per a les peces.

Gènere per fer-se la roba a casa

Amb els anys, van anar ampliant l’oferta i introduint articles de merceria. S’hi podia trobar teles de folre i entreteles, cremalleres, botons de totes menes, muscleres (conegudes popularment com a “hombreres”), i més classes de roba, com per exemple, recorda la Carme, tela tallada per fer-se les cortines, o la tela dels vestits de les caramelles i senyeres catalanes. Hi anava a comprar tant la mestressa de casa que necessitava fer una costura bàsica, com les professores de costura i les modistes que feien peces completes de roba, dos oficis que ja van de baixa. Era quan la roba es feia a casa i no es comprava tant a les botigues de confecció.

El Josep Soler, mentrestant, seguia exercint la seva activitat comprant i venent gènere a fàbriques de Manresa, Terrassa, Sabadell i Igualada, i proveint la botiga, malgrat que també rebia altres viatjants.

Cap als anys vuitanta i noranta van incorporar a l’oferta roba confeccionada, com ara abrics o roba per a la canalla. En aquesta època ja tenien una costurera que feia les cortines que encomanaven les clientes, així com muntadors.

1994: relleu generacional

Amb els anys, la Carme i el Josep van tenir tres fills: el Jaume, l’Albert i el Josep. Els tres van escollir oficis diferents del de la botiga, i va ser la Montse Pich, casada amb l’Albert, qui va entrar-hi a treballar i amb qui va començar el relleu generacional del negoci. Era l’any 1994.

El primer rètol de la botiga. Va estar penjat del 1974 al 1995. Arxiu família Soler.
El segon rètol de la botiga, del 1995. Encara n’hi hauria un tercer, del 1998. Arxiu família Soler.

L’any 1995 es va decidir a fer el primer canvi del rètol, passant a nomenar-se “Cortines i roba per a la llar Soler”. Es va ampliar i diversificar l’oferta amb roba confeccionada: per a la llar, de llit, complements, etc. La Montse diu que ella va aprendre a dur la botiga amb la seva sogra i que, a més de despatxar, també feina altres feines, com ara anar als domicilis a prendre mides per fer les cortines, o assistir a fires del sector especialitzades per conèixer les darreres novetats en teixits i decoració. A la seva sogra li agradava més el tracte directe amb el client que entrava a l’establiment.

Carme Serra i Josep Soler amb dos dels seus tres fills, el Josep i l’Albert. Any 1995. Arxiu família Soler.

Últims canvis

Tres anys més tard es va fer el segon i definitiu canvi de nom i de rètol de la botiga. Ara es diria “Soler. Cortines i decoració”, anunciant la cada vegada més evident especialització de la botiga. En aquesta etapa es van afegir a l’oferta els objectes de regal, matalassos i coixins, etc. Nora i sogra van estar juntes a la botiga 10 anys, fins que la Carme es va jubilar, el 2004.

Interior de la botiga quan ja la regentava la Montse Pich. Arxiu família Soler.
L’interior de la botiga a la seva darrera etapa, amb roba per a la llar i decoració. Arxiu família Soler.

La botiga va anar funcionant amb normalitat, dedicada ja més a la decoració i roba per a la llar. El 2008 va esclatar la bombolla immobiliària i va començar una crisi que es va deixar notar a la botiga, molt especialitzada precisament en productes per a la casa. Finalment, el 2011, en plena crisi econòmica i després de 37 anys, el comerç es va tancar.

La Carme i el Josep amb els dos néts, la Laura i el Biel, en una foto de l’any 2008. Arxiu família Soler.
  • Entrevista realitzada per Blanca Virós i Zara Morales, el 21 de setembre del 2018.
  • Text redactat per Zara Morales