Publicat en Drogueria

Drogueria FERRER

  • Nom del comerç: DROGUERIA FERRER                         
  • Adreça: Plaça Major, 13  (abans plaça Màrtirs, 13)
  • Activitat: Comestibles, productes químics, pintura, drogueria, fabricació d’aiguanaf
  • Data d’obertura: 1855
  • Data de tancament: 1 de febrer de 1998
  • Anys d’activitat comercial: 143
Façana de la drogueria i farmàcia a començaments del segle XX
Façana de la drogueria i farmàcia, l’octubre de 1951
A la nostra primera trobada, l’Anna Maria Ruiz Crespo em va sorprendre amb una ampolla de l’aiguanaf que fabricaven a la drogueria Ferrer. Després de tants anys, encara la guarda a casa. Ella hi va començar a treballar com a aprenenta als catorze anys, el 1969. Després va passar al despatx fent d’administrativa i secretària, però tant se la podia veure a la farmàcia com a la drogueria; el senyor Ferrer li deia “que era un bon comodí”.

Anna Maria Ruiz al despatx, utilitzant una màquina d’escriure.

Els orígens

“Antiga Casa Espinalt”
L’Antiga Casa Espinalt, fundada el 1855 per Joan Espinalt Vilaclara, va ser el començament d’una de les botigues històriques amb trajectòria més llarga a la ciutat.
 
Fernando Ferrer Roca (1918-1997), de la tercera generació, continuà el negoci del seu avi Àngel Ferrer Graner, era fill de Fernando Ferrer Padró i de Rosa Roca Algueró. Va estudiar farmàcia i amplià el negoci de la drogueria amb el de la farmàcia, que quan va adquirir era coneguda com a farmàcia Oliveras. També va ser gerent de l’empresa Filats i Teixits Roca. Home de conviccions religioses afí als cercles d’estudi de mossèn Genís Padrós, va formar part d’Acció Catòlica de la Seu. Fernando Ferrer es va casar amb Dolors Pintó Oliveras i tingueren una filla, Assumpció.
Fernando Ferrer Roca,  l’any 1993
L’Anna Maria explica que quan va entrar a treballar a l’establiment hi havia la cultura de l’aprenentatge de l’ofici. “Els aprenents començàvem per les feines més bàsiques i després, amb l’observació i el mestratge dels oficials o encarregats, anaves pujant de categoria”. Respecte a la filosofia del senyor Ferrer, l’Anna Maria recorda “el client era el primer”, eficiència i rapidesa. Si calia fer molts viatges perquè el client ho demanava, es feien. L’important era donar un bon servei” Dels primers anys recorda que hi havia botigues de comestibles anomenats “colmados”, on es venia una mica de tot. Després es va incorporar la drogueria d’ús domèstic i industrial. Aquest establiment subministrava a molts tallers de Manresa i comarca productes com la sosa càustica a granel, àcids sulfúrics, amoníac, sofre, potassa i d’altres.

La botiga

Interior de la botiga. “Regió7”, 12-05-1991. Foto: Ferran Borràs i Rocin Miguélez.


Les seves portalades de fusta, que encara es conserven. Eren l’entrada a una botiga immensa, amb unes postades de fusta molt característiques, plenes a vessar de tota mena de productes. El taulell, també de fusta i molt allargat, donava la impressió que la botiga era infinita. Hi havia una balança on es mesuraven, amb les peses corresponents, alguns productes.

 
Interior de la botiga,  amb Celes Gavilán. “Regió7”, 12-05-1991. Foto: Ferran Borràs i Rocin Miguélez.

L’aiguanaf

L’aiguanaf, l’estrella de la drogueria
Va ser un dels productes més coneguts de la Drogueria Ferrer, elixir estomacal compost de flors de taronger fresques amb mescla de vi ranci. A l’etiqueta hi posava: “Es un precioso compuesto contra los padecimientos del estómago. Facilita la digestión, suscita el apetito y evita los vómitos. Es antinervioso y poderoso antiespamódico. Puede servirse como bebida de postre, pues además de ser muy agradable es altamente higiénico. Modo de usarla: Una copita un cuarto de hora antes de cada comida y en todas las ocasiones que haya mareos.”
Publicitat de l’aiguanaf  de la Drogueria Ferrer.

 

Publicitat de l’aiguanaf de la Drogueria Ferrer.

Evolució del negoci

Van mantenir durant molts anys la clientela per l’especialització i la quantitat de productes que venien. No van tenir competència del sector i servien a tots els pobles de la comarca, des de Sallent fins a Berga, sempre amb servei a domicili. Van tenir clients importants, dels quals l’Anna Maria recorda La Maquinària Industrial, La Metal·lúrgica, Cromo Duro Botifoll i l’Auxiliar Tèxtil Manresana.

Treballadors

D’esquerra a dreta,  Celes Gavilán, Anna Singla, Joan Casé i Anna Maria Ruiz, l’any 1992.

Sempre hi hagué un bon ambient de treball. Dels treballadors, l’Anna Maria recorda el Joan Casé, encarregat de la drogueria; l’Antonio Gavilán, el segon encarregat; el Cristóbal Montilla i la Celes Gavilán; els germans Martos, i el Ramiro, dependents de la drogueria. L’Anna Singla i la Lourdes Cornet eren de les primeres que van ser al despatx, després s’hi van incorporar l’Anna Maria i la Josefina Onetti. Actualment alguns treballadors encara fan una trobada un cop a l’any.

D’esquerra a dreta,  Cristóbal Montilla, Josefina Onetti, Antonio Gavilán i Anna Maria Ruiz, l’any 1994.

Tancament

Fernando Ferrer feia temps que tenia una malaltia respiratòria i feia estades a Barcelona, que alternava amb estades a Manresa. Va morir el 26 d’agost de 1997, als 79 anys. La filla, Assumpció Ferrer Pintó, decideix tancar per no poder continuar el negoci i l’1 de febrer de 1998 es va tancar la drogueria. Així, l’Anna Maria s’incorpora com a dependenta  a la farmàcia de la Font dels Capellans, la titular de la qual era la mateixa Assumpció Ferrer. Actualment l’Anna Maria no treballa.

Anunci d’aigua de colònia
Juntes recordem que la drogueria feia una olor tan peculiar que encara no sabríem definir, que em transporta a la meva infantesa, i m’ha fet rememorar que una porta petita de la drogueria comunicava amb la farmàcia. Allà a la canalla ens donaven anissos de colors  ensucrats, quan la mare anava a buscar medicaments. Agraïm l’interès, el testimoni, la dedicació i tot el material que ens ha aportat l’Anna Maria per recordar un comerç històric que molts manresans i manresanes no oblidarem mai.

Totes les fotografies i documents són de l’arxiu d’Anna Maria Ruiz Crespo, llevat de dues fotografies en què consta l’autor/a.


Entrevistes fetes el novembre de 2015 i el gener de 2016.

  • Lluïsa Font Garcia
 
Bibliografia
  • Domènech, Xavier. “El barri, paisatge de la memòria”. Regió7, 12-05-1991.
  • Camprubí Plans, Josep. “Fabricants de licors al Bages i Berguedà”. Regió7, 29-06-1996.
  • Hernández, Roger. “Tancament de la Drogueria Ferrer”. Regió7, 31-01-1998.
Anuncis

Autor:

Llicenciada en Història contemporània i coautora del blog 'Manresanes que han fet Història'.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s