Fotografia SARDÀ

Nom Comerç: FOTOGRAFIA SARDÀ, FOTO SARDÀ
Adreça: Fins al 1933, en un pis de la carretera de Cardona, entre els números 30 i 40, després carrer d’Àngel Guimerà número 15
Activitat: Fotos d’estudi, reportatges i fotografia industrial
Data obertura: 1926
Data tancament: 1998
Anys d’activitat comercial: 72

En tractar un comerç dedicat a la fotografia, ens ha encuriosit a conèixer qui va obrir el primer estudi fotogràfic a Manresa. Així doncs, fem una breu introducció històrica extreta de la revista Dovella “Els inicis de la fotografia a Manresa, Benet Cabanes Prunés”, de Joan Vila-Masana Portabella, que trobareu ampliat. (1)

Estudi fotogràfic de *Fotografia Sardà* a la carretera de Cardona. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

“El primer estudi de fotografia de Manresa l’obrí, l’any 1858 en Benet Cabanes Prunés (1821-1875) fill de torner i cadiraire del carrer del Born número 26, en Benet no seguí el negoci del pare i es dedicà professionalment a la pintura i la decoració, aconseguint prestigi. Cabanes estava al corrent de la creació del primer estudi de fotografia obert a Barcelona per Manuel Sagristà l’any 1842. I va anar a Barcelona per aprendre l’art de la fotografia, allà mateix devia encarregar l’equip fotogràfic que només aleshores fabricaven a París”.

Als inicis de la fotografia, es feien retrats pintats. Fotografia pintada per Antoni Sardà: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

“Per la Festa Major de 1858, obre el nou taller de pintura i decoració amb l’estudi de fotografia, al carrer del Born número 2 primer pis. Utilitzà la tècnica del col·lodió humit per les fotografies de vistes i retrats i també el daguerreotip. La pintura era l’única tècnica emprada per la realització dels retrats, la fotografia es va anar obrint camí com a nova eina per fer retrats. En aquests primers temps féu retrats i vistes de Manresa i Montserrat. Com que el negoci simultani de pintor-decorador, restaurador i fotògraf li anà molt bé canvià de domicili i fundà la raó social “Fotografia Manresana” al carrer del Born número 9 tercer pis, l’any 1867. Continuà fent retrats fotogràfics d’estudi en diferents mides i formats, afegint a les fotografies una sèrie d’elements decoratius que feien que el retrat tingués un cert ambient. En Cabanes Prunés morí l’any 1875″. (1)

Tres fotografies pintades i molt ben captades per Antoni Sardà. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

Els orígens de Fotografia Sardà

Llorenç Sardà Juanola (1933), segona generació de l’estudi fotogràfic Fotografia Sardà, ens comenta que el món de la fotografia ha experimentat uns canvis extraordinaris de quan el pare li explicava els seus inicis (1926) fins ara, la majoria lligats als avenços de la tecnologia i a l’evolució de les càmeres i aparells fotogràfics.

Panoràmica del carrer d’Àngel Guimerà on es veu *Fotografia Sardà*. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

L’any 1926, el pare del Llorenç, l’Antoni Sardà Sallès (1901-1985), comença el negoci en un pis prop de la botiga L’Espardenya Grossa (carretera de Cardona, entre els números 30 i 40 actuals) fent fotografia d’estudi; l’any 1933 es trasllada al carrer Guimerà. Al principi, el local va ser de lloguer i, als anys cinquanta, l’adquireix en propietat.

Antoni Sardà Sallès, a l’entrada de la botiga del carrer Guimerà número 15. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

Contribució industrial del local del carrer d’Àngel Guimerà, número 15 (1933). Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

Durant la Guerra Civil (1936-1939), l’Antoni combat a la Batalla de l’Ebre, on el fan presoner i el porten a França, al camp d’Argelers, i després a Santander.

Torna a Manresa l’any 1941 o 42, i es dedica inicialment a la fotografia d’estudi. Després es dedicarà a la fotografia industrial (va treballar molts anys per la Caixa de Manresa, com a fotògraf de l’entitat).

La mare del Llorenç, Mercè Juanola Reixach, l’ajudava a la botiga. Tingueren dos fills, l’Antònia i el Llorenç.

Antoni Sardà i Mercè Juanola al taulell de la botiga del carrer Guimerà número 15. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

L’Antoni Sardà fou autodidacta, molt perfeccionista. Quan feia les fotografies, el Llorenç explica l’anècdota que sempre posava els vestits de comunió o de casament ben col·locats fins a l’últim detall, era molt meticulós.

Llorenç Sardà Juanola

S’incorpora al negoci familiar l’any 1955, després de fer el servei militar. El 1959, viatja a Hamburg durant un mes per aprendre la tècnica de revelar les fotografies de color. Quan torna a Manresa munta el laboratori de color a l’estudi familiar.

Curs a la ciutat d’Hamburg. Alguns alumnes i el Llorenç Sardà a la dreta de la imatge (1959). Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

En Llorenç continua la feina de fotògraf industrial del pare, especialitzant-se en reportatges. L’any 1961 es casa amb la Teresa Pons Bargalló. Tingueren dos fills, l’Elisabet i l’Antoni.

Carnet Núm. 1 de l’Associació de Fotògrafs Professionals de Catalunya. Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

Sempre ha estat vinculat a l’Associació de fotògrafs professionals de Catalunya (1982), dins la qual ha estat president de la Federació per Barcelona i conserva el número u d’associat. Es declara contrari a l’intrusisme en la seva professió.

Visita protocol·lària al rei Joan Carles I per presentar l’Associació de fotògrafs de Catalunya, l’octubre de l’any 1983. Segons explica el mateix Sardà, “el rei em va comentar que havia comprat una màquina de fotografiar Nikon per la seva filla gran, Elena, i em va demanar l’opinió, si era bona marca”.

Visita protocol·lària al rei Joan Carles I, presentant l’Associació de Fotògrafs de Catalunya. Llorenç Sardà a la dreta de la imatge (octubre 1983). Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

En Llorenç Sardà participa en la creació de l’escola d’Òptica i Fotografia de Terrassa (Abril 1993), vinculada a la Universitat de Terrassa, on es podia obtenir el títol de fotògraf.

La revolució de les càmeres fotogràfiques

En Llorenç remarca la importància de l’arribada al mercat de la càmera Polaroid. Tenia moltes prestacions i aviat obtingué un gran èxit comercial (les van utilitzar els militars durant la Segona Guerra Mundial). La càmera Polaroid es va començar a vendre el novembre de 1948. El 1947 van sorprendre el món amb la fotografia instantània: una càmera que revelava i positivava la imatge en tan sols seixanta segons. Aquest invent es va convertir en la insígnia de l’empresa fins a l’aparició de la fotografia digital.

Trobada de fotògrafs a Oviedo (1981). Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

La primera càmera digital la va inventar Steve Sasson, enginyer, fa més de quaranta anys, el 1975, i va ser comercialitzada per la marca Kodak.

Amb el pas del temps i l’avenç tecnològic, fer fotografies es va popularitzar; no quedava restringit a un públic determinat, ni per preu, ni pel fàcil maneig que incorporaven les noves càmeres.

L’última revolució ha estat la incorporació de càmeres fotogràfiques als mòbils.

Homenatge al Llorenç Sardà, de l’Associació Professional d’Empreses Fotogràfiques de Manresa i comarca (març 1982). Fotografia: Arxiu Sardà Sallès i Sardà Juanola

Comentem amb el Llorenç que, al centre de Manresa, queden tres estudis fotogràfics històrics: Villaplana, carrer del Born número 17 (obert el 1920), Vert (obert el 1932) al carrer Sobrerroca número 19, i Francitorra a la Muralla de Sant Francesc número 16. Ell recorda quan els anys 80 eren més d’una vintena de professionals que es dedicaven a la fotografia! Com ha canviat aquest negoci…

Tancament

A l’estudi fotogràfic sempre tingueren treballadors; en Llorenç recorda: Josep Torrents, Jaume Casals, Immaculada Gutiérrez, entre d’altres dels quals no en recorda el cognom. Quan es jubila, no hi ha relleu generacional per part dels fills. Al mateix espai, l’esposa del Llorenç, la Teresa Pons, obre l’Herboristeria i Dietètica Maurice Messeguer fins al 2012 que es va jubilar. Actualment hi trobem la perfumeria Equivalenza.