- Nom del comerç: CASA LLUSSÀ
- Adreça: Primer, carrer Nou, 24. Després trasllat al número 17, i finalment al número 14 del mateix carrer.
- Activitat: Venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals, palmes i palmons, estores, cortines, persianes i mosquiteres.
- Data d’obertura: 1913
- Data de tancament: 2003
- Anys d’activitat comercial: 90
Els orígens
El succeïren el fill, Salvador Llussà Marcet, i Rafaela Ruiz Martínez, que procedia de Múrcia. Van traslladar la botiga a un nou local del carrer Nou, al número 17, i van passar de vendre matèria primera, a elaborar fregalls, escombres i palmes. De la seva sogra Rafaela, la Maria recorda que tenia un caràcter molt alegre i que va ser una gran venedora; es va fer molt popular a tot el carrer Nou.
Continua el negoci
Continuen al capdavant del negoci els germans Lluís i Conxita Llussà Ruiz. Maria Llorens Piqué s’hi incorpora el 1957, quan es casa amb Lluís Llussà. Tingueren tres fills: Carles, Jaume i Jordi. A la dècada de 1940 van adquirir en propietat el local del número 14 del carrer Nou, on hi havia hagut una quadra de mules. Ells l’habilitaren com a botiga; a la part del darrere utilitzaven l’abeurador per netejar els palmons. Amb Lluís Llussà, el negoci va passar de la cistelleria més tradicional a vendre mobles i articles de decoració i complements de la llar. Va ser una nova reorientació del negoci motivada per la demanda del mercat. Va morir l’any 2002, abans que l’establiment tanqués. La seva germana Conxita va ser-ne copropietària i va ser sempre a la botiga, despatxant i atenent els viatjants.
El 1985, Jaume Llussà Llorens s’incorpora a l’establiment amb més dedicació, mentre estudiava nocturn a l’institut Lluís de Peguera. Més endavant, el 1992, constitueixen la societat civil privada Casa Llussà SCP “per poder delimitar sous i funcions a cadascun dels accionistes”, ens explica el Jaume. La societat la constituïen Conxita Llussà, amb el 50%; Lluís Llussà, amb el 45%, i Jaume Llussà, amb el 5%. En jubilar-se Conxita Llussà el 1998, s’extingeix l’SCP i es crea Casa Llussà SL, de la qual Jaume Llussà Llorens és soci i també l’administrador, i Jordi Llussà Llorens n’és soci sense cap funció concreta.
Activitat
Primer va ser l’esparteria, després la venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals, objectes de vímet, cànem, espart, canya, margalló, palma, palla i boga. També mobiliari auxiliar, coves, safates per a la roba, banquetes, reposapeus, calaixeres, cadires i butaques. Més endavant venien articles de temporada: joguines per Reis, a les quals s’hi van dedicar uns deu anys; a l’estiu venien barrets de palla, senalles per a la platja, cadires i taules de càmping, i per Pasqua, palmes i palmons.
Palmes i palmons
Casa Llussà tingué molts encàrrecs de Manresa i comarca per a l’elaboració artesana i artística de les palmes. Un cop passades les festes de Nadal, començaven a confeccionar-les. Maria Llorens ens explica el procés que seguien per fer-les:
- Els mes de gener arribaven els palmons d’Elx.
- Els palmons es netejaven i raspallaven en l’abeurador que tenien en la part del darrera de la botiga. Hi afegeixien lleixiu per treure’n les taques i deixar-los ben nets.
- Seguidament, cremaven sofre en una cambra de conservació. Això permetia que els palmons conservessin bé la forma i el color. Arribaren a tenir tres cambres de conservació.
- Tancaven hermèticament els palmons a les cambres fins que començava l’elaboració.
- El mes de febrer, les teixien i els donaven formes artístiques i mides variades.
Context social i polític
Quant a establiments de referència a la ciutat, Jaume Llussà cita fins a sis cistelleries que van conviure a Manresa als anys 80 i fins a finals del segle XX:
- Casa Llussà, al carrer Nou. Esparter i cisteller
- Cistelleria Francisco Llussà Ruiz, a la carretera de Vic. Tenia la representació de riells i Kirsch de Manresa i comarca
- Moncunill, a la carretera de Vic amb la pujada del Castell, l’últim esparter que va tancar a Manresa
- Sellarés, al carrer Puigterrà de Dalt. Cisteller
- Sinca. al carrer Barreres. Cistelleria i mobles de decoració
- Bernadich, a la plaça dels Infants. L’última botiga del sector que va tancar a la ciutat, el juliol del 2015
Evolució del negoci
Com a testimoni, Jaume Llussà ens explica l’evolució de l’establiment: “En el temps que vaig formar part del negoci familiar (1985-2003), van canviar els processos de manufactura d’alguns articles que veníem, i també la gestió del negoci”. Un dels seus primers records és que “la botiga era plena de gent sempre. Fins i tot hi havia gent que ens trucaven al timbre de casa (al pis de dalt), mentre dinàvem, per demanar-nos algun article de la botiga que necessitaven”. A principis dels anys 60 molts articles de Cal Llussà eren considerats de primera necessitat: cordes i cordills de cànem o de pita, cabassos, senalles, cistells, ventalls per al foc i espolsetes per als forns de pa i les fabriques tèxtils.
El plàstic i nous articles
L’artesà
Segons Maria Llorens, que s’ha dedicat intensament a despatxar a la botiga durant més de quaranta anys, “la feina de l’artesà no ha estat prou valorada”, però també matisa que “hi ha una tendència a tornar als orígens”. Va veure com els productes manufacturats industrials feien la competència al producte artesanal i van acabar per arraconar-lo els darrers anys: “Arribaven al mercat amb procedències variades, tenien el valor afegit de la novetat i, sobretot, el preu més barat.”
Tancament
El Jaume ens diu que “els tres primers propietaris van guanyar-se bé la vida i van mantenir les seves famílies, amb l’evolució que va seguir el negoci”. El gener de 1998 es va produir el darrer relleu generacional a la botiga, el de Jaume Llussà i el seu germà Jordi, acompanyat d’unes reformes de l’establiment i de canvis en l’orientació del negoci, que tenien l’objectiu de remuntar l’empresa.
Entrevistes fetes el 20 de novembre de 2015 i el 26 de gener de 2016.
- Lluïsa Font Garcia
Apugem la Persiana 