Publicat en Cistelleria

Cistelleria LLUSSÀ

  • Nom del comerç: CASA LLUSSÀ
  • Adreça: Primer, carrer Nou, 24. Després trasllat al  número 17, i finalment al número 14 del mateix carrer.
  • Activitat: Venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals, palmes i palmons, estores, cortines, persianes i mosquiteres.
  • Data d’obertura: 1913
  • Data de tancament: 2003
  • Anys d’activitat comercial: 90
Lluís Llussà Ruiz i la seva esposa Maria Llorens Piqué. Foto: Arxiu família Llussà Llorens
Casa Llussà, comerç de llarga tradició a Manresa en l’esparteria i cistelleria, també tingué molta anomenada per l’elaboració artesana de palmes i palmons. Els testimonis que hem recollit ens aproparan a la preparació i elaboració artesanal de les palmes que es llueixen el Diumenge de Rams. Conversem amb Maria Llorens Piqué, nascuda a Sant Guim de Freixenet (Alta Segarra) el 22 de maig de 1933, i amb el seu fill Jaume Llussà Llorens, nascut a Manresa el 2 de desembre de 1961. De la conversa i comentaris, pensem quants artesans han desaparegut a Manresa i no han estat reconeguts…

Els orígens

L’establiment el va fundar Carles Llussà Vives (1863-1931), un viatjant que anava a peu pels pobles a vendre articles de primera necessitat: espart, escombres, fregalls, espolsetes. Aprofitant l’activitat professional, va veure l’oportunitat d’obrir una botiga,  l’any 1913, al carrer Nou número 24, davant l’actual Rubí Casals. La portava la seva esposa, Concepció Marcet Artigas, i tenia per nom Estoreria de Carles Llussà.
Salvador Llussà Marcet i Rafaela Ruiz  Martínez . Fotos: Arxiu família Llussà Llorens

El succeïren el fill, Salvador Llussà Marcet, i Rafaela Ruiz Martínez, que procedia de Múrcia. Van traslladar la botiga a un nou local del carrer Nou, al número 17, i van passar de vendre matèria primera, a elaborar fregalls, escombres i palmes. De la seva sogra Rafaela, la Maria recorda que tenia un caràcter molt alegre i que va ser una gran venedora; es va fer molt popular a tot el carrer Nou.

Rafaela Ruiz Martínez i els seus quatre fills. Foto: Arxiu família Llussà Llorens

Continua el negoci

Continuen al capdavant del negoci els germans Lluís i Conxita Llussà Ruiz. Maria Llorens Piqué s’hi incorpora el 1957, quan es casa amb Lluís Llussà. Tingueren tres fills: Carles, Jaume i Jordi. A la dècada de 1940 van adquirir en propietat el local del número 14 del carrer Nou, on hi havia hagut una quadra de mules. Ells l’habilitaren com a botiga; a la part del darrere utilitzaven l’abeurador per netejar els palmonsAmb Lluís Llussà, el negoci va passar de la cistelleria més tradicional a vendre mobles i articles de decoració i complements de la llar. Va ser una nova reorientació del negoci motivada per la demanda del mercat. Va morir l’any 2002, abans que l’establiment tanqués. La seva germana Conxita va ser-ne copropietària i va ser sempre a la botiga, despatxant i atenent els viatjants.

Jaume Llussà Llorens i la seva filla Clara. Foto: Arxiu família Llussà Llorens

El 1985, Jaume Llussà Llorens s’incorpora a l’establiment amb més dedicació, mentre estudiava nocturn a l’institut Lluís de Peguera. Més endavant, el 1992, constitueixen la societat civil privada Casa Llussà SCP “per poder delimitar sous i funcions a cadascun dels accionistes”, ens explica el Jaume. La societat la constituïen Conxita Llussà, amb el 50%; Lluís Llussà, amb el 45%, i Jaume Llussà, amb el 5%En jubilar-se Conxita Llussà el 1998, s’extingeix l’SCP i es crea Casa Llussà SL, de la qual Jaume Llussà Llorens és soci i també l’administrador, i Jordi Llussà Llorens n’és  soci sense cap funció concreta.

Activitat

Primer va ser l’esparteria, després la venda al detall d’articles de cistelleria i mobiliari de fibres vegetals, objectes de vímet, cànem, espart, canya, margalló, palma, palla i boga. També mobiliari auxiliar, coves, safates per a la roba, banquetes, reposapeus, calaixeres, cadires i butaques. Més endavant venien articles de temporada: joguines per Reis, a les quals s’hi van dedicar uns deu anys; a l’estiu venien barrets de palla, senalles per a la platja, cadires i taules de càmping, i per Pasqua, palmes i palmons.

Palmes i palmons

D’esquerra a dreta Maria Llorens, Conxita Llussà i Lluís Llussà, any 1999. Foto: Arxiu família Llussà  Llorens

Casa Llussà tingué molts encàrrecs de Manresa i comarca per a l’elaboració artesana i artística de les palmes. Un cop passades les festes de Nadal, començaven a confeccionar-les. Maria Llorens ens explica el procés que seguien per fer-les:

  1. Els mes de gener arribaven els palmons d’Elx.
  2. Els palmons es netejaven i raspallaven en l’abeurador que tenien  en la part del darrera de la botiga. Hi afegeixien lleixiu per treure’n les taques i deixar-los ben nets.
  3. Seguidament, cremaven sofre en una cambra de conservació. Això permetia que els palmons conservessin bé la forma i el color. Arribaren a tenir tres cambres de conservació.
  4. Tancaven hermèticament els palmons a les cambres fins que començava l’elaboració.
  5. El mes de febrer, les teixien i els donaven formes artístiques i mides variades.
La Maria recorda que, era una època de molta feina; totes les mans eren poques. Fins i tot els ajudaven les botigueres veïnes, com la Isabel del calçats Cortès.

Context social  i polític

“Durant la guerra civil, Casa Llussà era una petita fàbrica d’escombres i esparteria que va ser col·lectivitzada, juntament amb totes les esparteries de la ciutat”, explica el Jaume arran del que li havia contat el seu pare. “Es feia un inventari diari del material de la botiga, els treballadors van prendre les regnes del negoci i s’ocupaven del moviment diari del negoci”. El Jaume també recorda un altre esdeveniment històric vinculat a l’empresa, el començament de les inspeccions d’Hisenda. Els botiguers van fer dues vagues als anys 80 en senyal de protesta, arran de l’obligació de pagar impostos que no es tributaven durant el franquisme.
Penúltima façana de Casa Llussà. Foto: Arxiu família Llussà Llorens

Quant a establiments de referència a la ciutat, Jaume Llussà cita fins a sis cistelleries que van conviure a Manresa als anys 80 i fins a finals del segle XX:

  • Casa Llussà, al carrer Nou. Esparter i cisteller
  • Cistelleria Francisco Llussà Ruiz, a la carretera de Vic. Tenia la   representació de riells i  Kirsch de Manresa i comarca
  • Moncunill, a la carretera de Vic amb la pujada del Castell, l’últim  esparter que va tancar a Manresa
  • Sellarés, al carrer  Puigterrà de Dalt. Cisteller
  • Sinca. al carrer Barreres. Cistelleria i mobles de decoració
  • Bernadich, a la plaça dels Infants. L’última botiga del sector que va tancar a la ciutat, el juliol del 2015    
Actualment a Manresa no hi ha cap botiga especialitzada en la venda d’aquests articles.

Evolució del negoci

Interior de la botiga, 21-5-1994. Foto Regió7 de Joel Lliró

Com a testimoni, Jaume Llussà ens explica l’evolució de l’establiment: “En el temps que vaig formar part del negoci familiar (1985-2003), van canviar els processos de manufactura d’alguns articles que veníem, i també la gestió del negoci”. Un dels seus primers records és que “la botiga era plena de gent sempre. Fins i tot hi havia gent que ens trucaven al timbre de casa (al pis de dalt), mentre dinàvem, per demanar-nos algun article de la botiga que necessitaven”. A principis dels anys 60 molts articles de Cal Llussà eren considerats de primera necessitat: cordes i cordills de cànem o de pita, cabassos, senalles, cistells, ventalls per al foc i espolsetes per als forns de pa i les fabriques tèxtils.

Articles de la botiga, 21-5-1994. Foto Regió7 de Joel Lliró
Dels anys 60 i 70, el Jaume recorda també la gran venda de palmes i palmons per beneir el Diumenge de Rams. “Com que les fèiem artesanalment”, afegeix, “ens creàrem una bona anomenada. Cadascú de la família hi tenia la seva part de feina. Algunes palmes es feien especialment grans i ostentoses per encàrrec i es portaven al domicili dels clients al darrer moment, per mantenir-ne la frescor.” A la cistelleria van arribar a tenir fins a quatre treballadors, però en l’època de les palmes i palmons tenien més personal per ajudar-los.

Articles de la botiga, 21-5-1994. Foto Regió7 de Joel Lliró

El plàstic i nous articles

Entre els anys 60 i 70, el plàstic va irrompre en el mercat: bosses, seients, raspalls, objectes d’un sol ús i de preus molts baixos. La cistelleria i l’esparteria van deixar de tenir un consum i utilitat diària. “Llavors vam introduir nous articles, com persianes,  moquetes, catifes, hules i mosquiteres. Als darrers anys, mobiliari de bambú, de canya de Manila, i mobiliari de jardí, de fusta de tec, de Java.”

L’artesà

Paper d’embolicar Casa Llussà

Segons  Maria Llorens, que s’ha dedicat intensament a despatxar a la botiga durant més de quaranta anys, “la feina de l’artesà no ha estat prou valorada”, però també matisa que “hi ha una tendència a tornar als orígens”. Va veure com els productes manufacturats industrials feien la competència al producte artesanal i van acabar per arraconar-lo els darrers anys: “Arribaven al mercat amb procedències variades, tenien el valor afegit de la novetat i, sobretot, el preu més barat.”

Tancament

El Jaume ens diu que “els tres primers propietaris van guanyar-se bé la vida i van mantenir les seves  famílies, amb l’evolució que va seguir el negoci”. El gener de 1998 es va produir el darrer relleu generacional a la botiga, el de Jaume Llussà i el seu germà Jordi, acompanyat d’unes reformes de l’establiment i de canvis en l’orientació del negoci,  que tenien l’objectiu de remuntar l’empresa.

Última reforma de Casa Llussà, maig de 1998. Fotos: Arxiu família Llussà Llorens
A primers de maig de 1998 es fa l’última reforma a la botiga. Feia més de trenta anys que no s’hi havia fet res i s’encarregà a l’interiorista Josep M. Roma. Un dels aspectes que va cridar més l’atenció de la nova remodelació de la botiga, i que encara es conserva, són els arcs de pedra. L’espai allargat de la botiga es va dividir en dos àmbits, amb un passadís central que separava el mobiliari dels complements. Unes grans fotografies antigues que cobrien la paret de l’aparador mostraven un artesà treballant el vímet. El 2003, per inviabilitat econòmica de l’establiment, Jaume i Jordi Llussà decideixen tancar-lo. Actualment tenen el local llogat a una franquícia de roba infantil, anomenat Grup Zeta.

Entrevistes fetes el 20 de novembre de 2015 i el 26 de gener de 2016.
  • Lluïsa Font Garcia
Anuncis

Autor:

Llicenciada en Història contemporània i coautora del blog 'Manresanes que han fet Història'.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s