Publicat en Cafè - Granja

Cafè Granja LA CERVESERIA

  • Nom del comerç: Cafè Granja LA CERVESERIA
  • Adreça: Muralla del Carme, 9 (abans Avinguda del Caudillo, 9)
  • Activitat: Cafè, granja, saló familiar i “licoteca”
  • Data d’obertura: 3 de març de 1945
  • Data de tancament: 1978
  • Anys d’activitat comercial: 33
Entrevistem Maria Carme Herrero Vilamitjana, nascuda a Manresa el 9 de març de 1929. El 1953 es va casar amb Jaume Seoane Ferrer i s’incorpora al negoci familiar del marit, La Cerveseria.
D’esquerra a dreta, M. Carme Herrero, Jaume Seoane, Manuel Seoane i Rosa Ferrer, en una celebració a La Cerveseria. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.


Van tenir tres filles, Carmina, Montse i Anna, de les quals també entrevistem la Carmina, la filla gran, nascuda a Manresa el 26 d’abril de 1954. La Carmina fa més de vint-i-cinc anys que viu a La Garriga i és professora de biologia en un institut de Granollers. Mare i filla van comentar-nos que sembla que hi havia una altra Cerveseria en un lloc proper, que es va inaugurar abans de la guerra civil i que tenia com a reclam una pianola, però la informació resta per confirmar.

Rua de flors on va desfilar la carrossa de la Cerveseria. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.

Els orígens

Rosa Ferrer Pons, nascuda el 8 de juny de 1904 a Casserres, i Manuel Seoane Gestal, nascut el 5 de maig de 1897 a Betanzos de los Caballeros, La Corunya, van obrir l’establiment el 1945. El Manel va treballar d’encarregat als mobles i a la gerència de can Jorba, fins a la jubilació, però va ser molt actiu al negoci i al gremi d’hostaleria a Manresa. Quan van inaugurar La Cerveseria, n’era el president. El matrimoni va tenir tres fills: la Montserrat, a qui anomenaven familiarment “Monti”; la Carmeta, que va morir als dos anys, i el Jaume.

Inauguració

De dreta a esquerra, Montserrat Seoane, Vicente Santos, Paquita Pujol, Rosa Ferrer, Francisco Fornells, M. Dolors Cirera. i un militar, inauguració de La Cerveseria, 03-03-1945. Foto: Arxiu família Seoane Herrero
La Cerveseria es va inaugurar el 3 de març de 1945 a les 17.30 h. Hi van assistir l’alcalde, Josep Montardit; el cap local de Falange, Joan Prat Pons; Emili Nadal, capità de la Guàrdia Civil, i altres personalitats. El diari “Manresa” del 17 de març de 1945 se’n fa ressò: Van fer el nou cafè-granja en el solar que hi hagué l’antic cafè ‘la Muralla’ a la part d’eixamplament dels Magatzems Jorba”.

Recorregut del local

A l’esquerra,  Jaume Seoane, amb uns cambrers i  una cambrera, al saló familiar. Foto: Arxiu família Seoane  Herrero
Es comença per la Granja, un mostrador amb moderna cafetera, batedora, màquina de tallar embotits, molí per moldre cafè, balança registradora. Combinacions frigorífiques en els tres mostradors, amb cambra específica per la cervesa. Al recinte trobem quadres de l’artista sallentí Miquel Puig i Faura anomenats ‘Font de Faus’, ‘Font de Sant Pau’, ‘Can Font’, la Seu i un paisatge de la carretera de Vic. Altres obres d’art al saló central són tres vidres gravats a la sorra amb paisatges de Montserrat i la Seu de Manresa. A la part inferior del edifici, les instal·lacions de calefacció, refrigeració, magatzem i bodega. Tot va estar sota la direcció del jove artista manresà Josep Comas. En el mateix reportatge vénen relacionats tots els industrials que hi van treballar. El constructor d’obra va ser Miquel Grifell.”

La senyora Rosa (1904-2004) 

Rosa Ferrer Pons. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
El juny de 2004 Rosa Ferrer va fer 100 anys i va rebre l’homenatge de la ciutat per part de l’alcalde Josep Camprubí. La Carmina explica que l’àvia Rosa, a qui les nétes anomenaven “Mima”, va portar el negoci: “Sempre va tenir molt clar que, com que era dona i de bon veure, darrere d’una barra s’havia de fer respectar i només hi havia una manera, amb seriositat i  professionalitat. A l’àvia li agradava la feina i sempre va estar al peu del canó. Era dona molt treballadora i amb empenta, que amb l’avi Manel van fer moltes innovacions al negoci.”

Llibre de signatures de la “licoteca”, 01-01-1949. Arxiu família Seoane Herrero.
La Carmina afegeix que l’1 d’octubre de 1949 els seus avis van inaugurar la “licoteca”, al pis inferior al saló familiar: “A les parets, les vitrines contenien moltes ampolles de licor, de diverses procedències i marques acreditades. Era un reclam per a col·leccionistes i gent encuriosida; sembla ser que hi havia licors molt valuosos”. Per la seva banda, la Maria Carme recorda el llibre de registre de la licoteca i la dedicatòria que la Mary Santpere hi va escriure: ‘En aquesta Cerveseria jo m’hi quedaria’.” Després de La Cerveseria, el gener de 1956 Manuel Seoane (1897-1978) va fundar els Establiments Lice S.A., acrònim de Lionesa i Cerveseria, fent societat amb Manel Salas Azuara, de la pastisseria La Lionesa. Home emprenedor, comercial i molt innovador, junt amb el seu fill Jaume van estar atents a totes les novetats que es produïen dins el sector de l’hostaleria. El Manel també va estar vinculat a altres  entitats de la ciutat. El novembre del 1966 va rebre la Medalla d’or de la Creu Roja de Manresa.
Reconeixement a Manel Seoane,  13-11-1966.  Arxiu Creu Roja Manresa.


Activitat comercial

Felicitació de La Cerveseria, 1970. Arxiu Ramon Estrada, biblioteca de les Escodines.

La Cerveseria va començar sent xarcuteria i granja. A la foto de la inauguració es veu la balança de pesar. L’establiment es distingia per la qualitat dels embotits que rebien de fora, de distribuïdors especialitzats. El pa el rebien d’un artesà manresà, el forn Mases, del carrer Guimerà. Les pastes les portaven de La Lionesa, que feia una pastisseria selecta: croissants, ensaïmades, sares, brioixos, ferradures de pasta de full, etc. Aquestes especialitats eren molt valorades per les senyores que venien a la granja a prendre un suís. Hi havia un espai en què la gent jugava a cartes. Habitualment es situaven a l’altell, al final del passadís de l’entrada, i a la granja es reunien les senyores per fer tertúlia. Pensem que als anys cinquanta i seixanta a segons quins llocs les dones no era ben vist que hi anessin.

Rosa Ferrer servint xocolata desfeta. Foto: Arxiu família Seoane Herrero
Abans, als casaments no es feien els àpats com ara, sinó que es feien refrigeris. Eren uns esmorzars més complets que no arribaven a dinars, així el cost del casament resultava més econòmic. També es feien àpats de comunions. Al soterrani del local hi havia el saló familiar, al qual s’accedia per unes escales. Hi havia taules i cadires i, al fons, enlairat en un espai preferent, un televisor. Allà hi anaven petits i grans per veure la televisió. Era a finals dels anys cinquanta i començament dels seixanta i moltes llars encara no en tenienEl dilluns era el dia de trobada dels pagesos que venien de la comarca per fer tractes amb altres ramaders i pagesos. Era un dia de molt negoci per a La Cerveseria. Al davant hi havia la parada dels autocars Galtanegra, que feien la línia del Berguedà, fet que va afavorir l’establiment com a lloc de trobada. La Carmina recorda molt moviment en aquell dia, fins i tot hi havia gent fora de l’establiment, ja que a dins no s’hi cabia.

La Cerveseria va ser un amb lloc de trobada de joves. El jovent també hi feia cap, ja fos per trobar-se amb els amics o bé amb companys que tenien inquietuds polítiques o socials.

Publicitat de La Cerveseria al diari “Manresa”, 31-3-1945

La dictadura franquista (1939-1975) va imposar un estat autoritari que va reprimir la llengua i la cultura catalana i les llibertats individuals, socials, sindicals i polítiques. Com a conseqüència, estava prohibit reunir-se i fer actes. A Manresa es trobaven en entitats d’esplai, parròquies i espais d’església, com la residencia sacerdotal de la carretera de Vic. També es reunien en alguns cafès amb llocs més o menys reservats, com el saló familiar de la Cerveseria, situat al soterrani, o el pis de dalt de Las Vegas. Hi va haver reunions d’entitats legalitzades, com la Joventut Obrera de Catalunya (JOC), de l’escoltisme i també de partits polítics i organitzacions il·legals: PSUC, CCOO, Unió Socialista del Bages i PSAN entre d’altres. La Maria Carme diu que arribaren a tenir quinze treballadors en tres torns de feina. Van donar molt servei, amb un horari molt ampli, des de les sis del matí fins a les tres de la matinada. No feien festa cap dia.

Espai per a entitats

La peculiaritat de La Cerveseria és que va ser espai de trobada i de reunió d’entitats, com els Escacs Catalònia, que es posaven entrant al final del passadís, pujant uns esglaons, en un altell. Allà van fer les primeres reunions. Moto club Manresa es reunia a la part del soterrani baixant les escales, al costat del saló familiar. Van tenir despatx propi per fer les trobades. També hi van fer les primeres reunions el Club Bàsquet Manresa,  d´aquests contactes i trobades va sorgir la idea que els Establiments Lice portessin el bar de la Pista Castell, ensorrada el 2015, on es feien balls, revetlles i partits de bàsquet.

Jaume Seoane Ferrer  (1929-2001)

Jaume Seoane i Ferran Lladó al “self -service” del restaurant Miami.  Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Gran continuador de l’esperit dels pares, va ampliar el negoci dels Establiments Lice S.A., junt  amb el soci Manel Salas Azuara. Empresari clau dins la història de l’hostaleria a Manresa, va regentar diversos establiments: restaurant cafeteria Miami muralla Sant Domènec número 1-3 (abans avenida del Caudillo, 17); la saló de festes i banquets Gran Lice, al passeig Pere III, número 36, davant del Kursaal, on es feien casaments i comunions; el restaurant cafeteria El Timbaler, al carrer Guimerà, 51; el saló de té i cafeteria Amèrica, al passeig Pere III, 36; i el Lice Bar, al carrer de la Circumval·lació, 22 (abans Calvo Sotelo), el bar de la Pista Castell.
Inauguració del restaurant cafeteria Amèrica, 1961. Foto: Arxiu família Seoane Herrero.
Jaume Seoane dirigí el bar Puerto Rico, antic bar Ramon, anomenat popularment “el bar del Lloro”,davant de la plaça Valldaura. Quan es va traspassar el bar van incloure-hi el lloro, que sembla ser que es deia “Pepet”. L’antic propietari va dir que si se’l movia d’allà es moriria i van traspassar el bar i el lloro, del qual hi ha un munt d’anècdotes per explicar. La Carmina destaca que el seu pare va portar a Manresa el sistema de menjar “self-service” al restaurant Miami, una novetat que es va fer molt popular a la ciutat. Actualment, de tots els establiments només resta obert la cafeteria Miami, que ara es diu Maïami.
Salons del restaurant Gran Lice. Foto:  Arxiu família Seoane Herrero.
Programa de la Festa Major, any 1968. Arxiu Antoni Font Escasany.

Tancament

L’any 1978 es tanca La Cerveseria per la mort de Manuel Seoane, i la Rosa, als setanta-quatre anys, es va jubilar. Es tancava un establiment senyorial, fet amb molts mitjans per l’època. Va aconseguir una gran fama a la ciutat i va aglutinar molts tipus de públic. Com a anècdota manresana, destaquem que quan es parla de la senyora Rosa de La Cerveseria, la gent recorda la “Mima” passejant amb la Maria Carme agafades de bracet, molt unides. Molta gent creia que eren mare i filla, en lloc de sogra i jove.
M. Carme Herrero, Rosa Ferrer i Jaume Seoane en una celebració familiar. Foto:  Arxiu família Seoane Herrero
Entrevista feta el 31 d’agost de 2014.
  • Lluïsa Font Garcia
 
Bibliografia
  • Diari “Manresa”, 17-03-1945.
  • Quintana Torres, Antoni. “Manresa”, Personatge del dia 01-12-1956.
Anuncis

Autor:

Llicenciada en Història contemporània i coautora del blog 'Manresanes que han fet Història'.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s